http://instagram.com/14_puji YouTube

21 d’octubre del 2009

Imbècils amb paraigües


No m'agrada portar paraigües. És un article que se'm difícil de portar, perquè em dificulta tots els meus moviments ja de per si patosos, i el més probable és que quan deixi de ploure me'l deixi oblidat assecant-se en quasevol racó i no el torni a recuperar. En contrapartida, les seves prestacions són poc útils, ja que, donada la meva llargada corporal sempre acabo xop de cintura cap avall. Tot això fa que, prefereixi mullar-me a portar aquest odiós artilugi, i en matins com els d'avui, surti de casa disposat a entomar la pluja.

Ara bé, que prefereixi mullar-me a portar paraigües no vol dir que m'agradi mullar-me, i per això poso en pràctica les més variades estratègies per mullar-me menys. La més recorreguda i eficaç d'aquestes estratègies és circular per sota els balcons, on, tret d'algunes estranyes excepcions, no hi plou. Però aquesta estratègia té una dificultat: els imbècils que, tot i anar amb paraigües, passen per sota els balcons. Fins aquí cap problema, res que justifiqui que els tracti d'imbècils, perquè ja he dit que és un artilugi poc eficaç, i encara que portin paraigües és normal que vulguin refugiar-se. El que els converteix en imbècils és que quan es creuen amb mi, o amb altres individus desprotegits, no s'aparten! Tiu! Tia! Que porteu paraigües! Que si sortiu de sota el balcó no passa res! Deixeu-me a mi la paret, que és el meu únic recurs per no mullar-me! Doncs res, tu. No s'aparten ni que els matin.

Feia molts dies que tenia el mall criant pols, però us asseguro que si aquest matí l'hagués portat hagués fet feina. Cop de mall als imbècils amb paraigües!!!

9 comentaris:

Unknown ha dit...

La pluja, apart dels imbècils que dius, tampoc ajuda a encarar amb alegria el dia. Estic convençut que els intents d'assissat es disparen quan plou (i més si el Bar$a fa el ridícul, jijiji)

Dani R. ha dit...

en aquesta casos és quan la "teva llargada" corporal hauria de ser un avantatge... perquè el "tamany" sí que importa.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Home sempre els hi pots dir molt educadament: Que no t'apartaràs fill de puta?

Riu Oscar, riu. Aprofita que darrerament no és que els pericos aneu sobrats d'alegries

Gerard Agudo ha dit...

Són imbècils estic amb tu!!! jo també vaig fer un post en el seu dia pq a més a més et foten el paraigües a l'ull.

DooMMasteR ha dit...

A la guillotina amb ells! Son uns maleducats!

Anna ha dit...

cada vegada que vaig sense paraigües penso el mateix que tu, em fa taaaanta ràbia!

I evidentment, quan vaig amb paraigües, deixo els balcons pels que es mullen

Sergi ha dit...

Què s'ha de fer per ser de la comunitat del cop de mall?

Jo que sóc de la teva secta, d'aquells que no portem paraigües ni que diluviï, ja passo de tot. Passo per on puc i em sento afortunat si no m'han tret un ull al final del dia.

Puji ha dit...

Xexu, la única condició per ser de la Cop de Mall Blog Community és treure a relluir el mall de tant en tant. Pots copiar la imatge que hi ha a la dreta de la cullerada o de qualsevol altre membre i posar-la al teu blog. Si cliques sobre aquesta imatge et portarà a un grup de Facebook, que el tenim una mica abandonat, però allà està. Si vols t'hi pots afegir. Benvingut! Ah! I cop de mall!!!

Sergi ha dit...

Mmm... sempre m'ha encuriosit, fa molt temps que ho veig. Com a mínim recordo en Clint que fotia cops de mall de vegades. De moment m'abstinc, que a més sóc contrari al facebook (vade retro!!), però em fa gràcia perquè solc coincidir força quan en foteu. Així que a seguir fotent cops de mall, que són ben merescuts!