Ja sabeu que quan en Puji parla de minuts musicals és que va curt de temps. Efectivament, aquest matí vaig amb el cul apretat. I mira, avui m'he llevat amb aquesta cançoneta al cap, i aquí us la deixo, per a que se us en vagin els peus al ritme d'aquest ska-rock. Però aneu amb compte a no prendre mal, perquè la nit del 22 de juliol de 1995, ballant el comerranas al Nivell, em vaig trencar el cinquè metatarsià del peu esquerre, i més de catorze anys després, en dies rúfols com el d'avui, encara me'l noto.
6 comentaris:
A mi el Comerranas em transporta directament a Oblikue
Bonissim aquest moment
Això és història de la música, eh? Jo encaro la canto quan me la posen en algun antro, però ja poquet, eh?
A la gent que ens agrada el saka de veritat aquest paio ens fa venir ganes d'arrojaaaaaaaaaaarg
Dani, oh, oblikue!
Miki, a mi no m'ho va semblar tant, però mira, ara fa gràcia.
Xexu, val, però no la ballis, eh?
Cetins, a mi m'agrada l'ska de veritat, i el vaig descobrir gràcies a temitas com aquest o com "Aquí no hay playa". és trist, però mai hauria arribat a The Specials o a Bad Manners sense passar per The Refrescos.
Collons, doncs posa'm Bad Manners!!!!
;-)
Publica un comentari a l'entrada