22 d’octubre de 2009

Més minuts musicals


Ja sabeu que quan en Puji parla de minuts musicals és que va curt de temps. Efectivament, aquest matí vaig amb el cul apretat. I mira, avui m'he llevat amb aquesta cançoneta al cap, i aquí us la deixo, per a que se us en vagin els peus al ritme d'aquest ska-rock. Però aneu amb compte a no prendre mal, perquè la nit del 22 de juliol de 1995, ballant el comerranas al Nivell, em vaig trencar el cinquè metatarsià del peu esquerre, i més de catorze anys després, en dies rúfols com el d'avui, encara me'l noto.

6 comentaris:

Dani R. ha dit...

A mi el Comerranas em transporta directament a Oblikue

Miki ha dit...

Bonissim aquest moment

XeXu ha dit...

Això és història de la música, eh? Jo encaro la canto quan me la posen en algun antro, però ja poquet, eh?

C.E.T.I.N.A. ha dit...

A la gent que ens agrada el saka de veritat aquest paio ens fa venir ganes d'arrojaaaaaaaaaaarg

Puji ha dit...

Dani, oh, oblikue!

Miki, a mi no m'ho va semblar tant, però mira, ara fa gràcia.

Xexu, val, però no la ballis, eh?

Cetins, a mi m'agrada l'ska de veritat, i el vaig descobrir gràcies a temitas com aquest o com "Aquí no hay playa". és trist, però mai hauria arribat a The Specials o a Bad Manners sense passar per The Refrescos.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Collons, doncs posa'm Bad Manners!!!!
;-)