A summer night tale

Foto: Gerard Agudo

They spend all year long hidden. Sleeping in the darkness. All they do is gather energies and wait. They wait for the hardest heat of the summer, and then, there's a week, just a week of July, when they wake up, they open their magnificent dark eyes and get out to the streets. 

They dance to the sound of flutes and cimbals, for all those who want to watch them. Children, parents and the elder. Morning, afternoon or evening, you can find them here and there.

But there's a night, just a night, when the summer sky becomes dark. The night they've been saving their dreams for. That night, tonight, the family of giants, they just become rock stars.

... i 15!

Aquest divendres ens porta, un juliol més, Les Santes, i la cançó d'aquest divendres és El Bequetero, un pasdoble d'arrels valencianes que els mataronins utilitzem per al nostre acte festiu més peculiar: el Desvetllament Bellugós, que se celebra la nit del 25 de juliol dins la Nit Boja.

Es tracta de corejar la melodia d'El Bequetero, i en els quatre compassos sords, aquells en què només toquen els instruments greus de la banda, es compta fins a quinze, tot ajupint-se poc a poc. En arribar al quinze, estant ja a la gatzoneta, es fa un salt fins al cel, i es coreja, tot deixant-se la gargamella, la tornada del pasdoble, saltant i ballant. Tot això, amb l'acompanyament de la banda en viu i la família Robafaves, els gegants de la ciutat, ballant com uns mataronins més.

A més de la música d'El Bequetero, us deixo aquest emotiu vídeo que il·lustra tot això que acabo d'explicar, no sé si prou clarament.

Bon cap de setmana i Glòria a Les Santes!

Vell

Diumenge vaig viure, un any més, la Nit Boja de Les Santes. M'ho vaig passar teta. Vaig parlar amb amics que no veig prou sovint, vaig cridar, vaig ballar, vaig beure i vaig fer l'animal. El que un fa a la Nit Boja, vaja, i el que he fet durant vint anys, saltant-me'n només alguns.

Però aquest cop no va ser igual. Mirés on mirés només veia canalla que podrien ser els meus fills. Literalment. Abans solia fer d'una tirada desvetllament, convit, correfoc, pujada i ruixada sense cap mena de problema, abans d'ahir vaig haver de parar uns quants cops per recuperar-me i agafar aire, que ja no podia més.

Per acabar-ho d'adobar, ahir al migdia, quan em vaig llevar em feia mal tot. Les cames, els braços i el cap. I avui, dos dies després, els dolors musculars són pitjors i encara tinc el cap emboirat.

Sí, ja ho sé, em faig vell per moments, però això no m'impedirà, d'aquí un any, ser al peu del canó per parlar amb amics que no veig prou sovint, cridar, ballar, beure i fer l'animal.

M'han trucat

Ahir soparet al centre de Barcelona, avui concert amb els Angels a l'FNAC, demà el concert de Knopfler, demà passat tornem-hi amb els Angels a Badalona. Tot això, combinat amb sessions de platja, que no vull desaprofitar ni un segon d'estiu.

Només de pensar-hi ja estic extenuat, i per si tot això fos poc, aquests de la foto m'han trucat. Diuen que volen sortir de marxa diumenge a la nit... i com ho saben els cabrons que no els puc dir que no.

Com cada any, ja sabeu que esteu convidats. A què? A això. Com? Així.



Foto: El bloc dels entremesos

Ni del dret ni del revés

Després de molts mesos de llarg i fred hivern, sembla que es comença a entrellucar el bon temps. I quan un pensa en l'estiuet va desgranant tot el que fa temps que desitja: roba lleugera, platja, cerveseta fresca, vacances,... i Santes!!! També es va acostant la Festa Major de Mataró, i l'Ajuntament ha preparat una magnífica web, amb una presentació de fotos molt ben parida, i un comptador enrera que ens diu que només/encara queden 73 dies.

Cada any, el que arrenca aquest compte enrera és la presentació del cartell de les Festes, que realitza un artista de la ciutat. Cada any, invariablement, hi ha debat de si el cartell és representatiu, de si és un disseny de qualitat artística, de si és agradable a la vista, etc. I també invariablement, la majoria de comentaris solen ser negatius, què hi voleu fer els cap grossos som així. Però al final, tothom s'acaba acostumant a veure el cartell per tot arreu, fent-se'l seu i agafant-li afecte. És per això que cada any, procuro no pronunciar-me, perquè sé que m'hauré d'acabar menjant les meves paraules.

Enguany, però, no me n'estaré, perquè per molt que me'l miri, per molt que hi doni voltes, per molt que el posi del dret o del revés, només puc concloure que és una autèntica bassòfia.



Mataronins, i sobretot no mataronins, que sereu més objectius, penseu el mateix que jo?

Mentrestant, comptaré aquests 73 dies, que després de la llufa de l'any passat, aquest any vaig a muerte.

Quan no pot ser, no pot ser

Tot era a punt, però al final no va poder ser. No us imagineu les ganes de Nit Boja que tenia, però quan hi ha coses més importants, la diversió i la festa han de quedar aparcades.

I ara, vès, quin remei em queda que esperar un any més. I que llarg que es farà aquest any!

Les Santes amb els cinc sentits

Sniff, sniff! No sentiu olor de pólvora?
Pareu l'orella! No us arriben tabals, petards i una banda que va repetint un pasdoble?
Alceu la vista! No lluqueu quatre gegants que ballen embogits?
Passeu la llengua del paladar! No assaboriu el vi fresc i les galetes remullides?
Concentreu-vos en la vostra pell! No noteu la calor, els cossos suats i l'aigua que us refresca?

Arriben les Santes, i demà dissabte és la Nit Boja, la nit més especial de l'any per als mataronins, i no cal dir que esteu tots convidats.

P.S. Neeeeeeeeeeeeeeeens!!!! Què hem de fer? A les 22 al frankfurt per sopar?

Foto: Lluís Martínez (El Punt)

Esperar un any més

Ja ha passat tot. Un any esperant la nit del 25 de juliol i ja ha passat, com un somni. Aquest any va ser força especial per a mi, perquè vaig descobrir que la companyia no és imprescindible per passar-s'ho bé. Els meus companys habituals en aquesta nit es van anar rajant un rere l'altre, i a l'inici de la festa estava sol com un mussol. Però vaig pensar: què collons! i em vaig barrejar entre la multitud i vaig cridar, vaig saltar, vaig ballar i vaig empènyer entre complets desconeguts. Després vaig anar trobant coneguts i vaig passar el convit saludant l'un i l'altre. Buscava desesperadament algú disposat a seguir el correfoc fins les darreres conseqüències, i vaig trobar en Xevi, amb qui vam compartir un correfoc brutal! Quan em moco encara trec sutge. L'any passat vaig estar tres dies sentint xiulets, i aquest cop vaig posar-me taps a les orelles. Una gran decisió que recomano a tothom. La nit va acabar amb la ruixada. Moll de dalt a baix vaig fer un parell de cubates i com a colofó final, una agradable sorpresa. Vaig trobar en Carles, un company d'escola i bàsquet amb qui feia molt temps que no parlava, i quina va ser la meva sorpresa quan em va dir que és lector habitual de La Cullerada! Una abraçada, Carles! T'acabo de posar en safata que t'estrenis fent un comentari.

Em vaig passar el dissabte dormitant per les cantonades, i el diumenge amb dolor a tots els músculs. I avui dilluns, amb seqüeles d'una cosa i de l'altra, preparat per esperar un any més.

Tot és a punt

La banda ja està passant el netol als instruments; la família Robafaves ja s'ha calçat les bambes i ha encarregat vi i galetes pel convit; les diableses, les momerotes i els dracs acaben de tornar de la Xina amb un aresenal i ja estan encenent les metxes; els tabalers ja s'han embolicat les mans amb esparadrap; la companyia d'aigües ja emmagatzemat prou aigua com per abeurar una manada de nyús; l'Espartac Peran ja està aclarint la gola. Tot és a punt per a la nit més especial de l'any per als mataronins. I a mi, només d'escriure aquestes ratlles se'm posa la pell de gallina.

Els que sou de Mataró ja sabeu de què va i què heu de fer, però si amb la propaganda que correrà aquests dies per la blogosfera, algú forani s'anima a participar en aquest clàssic del costumari català, només cal que m'enviï un correu a poblenow_rangers@yahoo.com. Com més serem més riurem.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15!!!!!!!!

Ressaca santera

Benvinguts al post més tardà de la història de la cullerada. Mai havia publicat tan tard. Ho sento, però quan m'he llevat em feia mal el cap, les cames, l'esquena i l'ànima. No tenia ganes de posar-me a escriure ni ordinador a mà per fer-ho. Però ara, amb el cap entabanat i les orelles xiulant-me, he llegit l'Òscar i en Dani, que han fet dos posts-crònica magnífics, i en Dani m'encomana que continui amb la història de la nit. Primer de tot constatar l'èxit de la trobada bloggera de mataronins + Oriol. Em va fer molta gràcia que ens trobéssim tots, i em va fer molta il·lusió conèixer en DooMMasteR, que no surt a la foto d'en Dani però també va estar amb nosaltres.

Ufff, que espès estic! Va! Dit això continuo el post d'en Dani:

Acte III Escapada Negra Nit

L'Escapada a Negra Nit és el correfoc de Mataró. Es diu a negra nit perquè comença gairebé a les dues de la matinada. Ara em direu que no sóc imparcial, però crec que és el correfoc més bèstia de tots els que es fan i es desfan. El foc ve de dalt, dels costats, i fins i tot de baix (ara semblo Forrest Gump parlant de la pluja del Vietnam). Quan encara no has respirat tranquil després del pet d'una carretilla, ve un diable, o diablessa regant-te els peus, o s'encén una dutxa de foc que cau del cel. Després de gairebé una hora de correr enmig de foc, fum i suor, s'arriba a la plaça de l'Ajuntament, amb tots els diables i bèsties de foc i hi ha una traca final infernal. Una animalada, vaja.

Acte IV: Pujada Tabalada

Quan encara no t'has pogut treure la roba protectora del foc, suada com una mala cosa, els timbalers que han animat l'escapada, comencen a tocar ritmes de samba, fent ballar tot el personal que puja fins el Parc, on comença el refresc després de tant de foc i escalfor.

Acte V: Ruixada

A la plaça del Parc Central ens esperava l'Espartac Peran, mestre de cerimònies de la ruixada. La ruixada consisteix en música a tota hòstia, llums de concert de rock, pantalla de projeccions, amb imatges de la festa i imatges en viu del mateix moment, i aigua. Molta aigua. Des d'unes bastides situades als laterals de la plaça, uns ruixadors es van movent i van tirant aigua a tots els sonats que encara queden drets. És com si estigués plovent a bots i barrals, no exagero. Vaig acabar ballant sense samarreta, una mica rotllo MATRIX, i xop fins les celles.

Epíleg

En acabat, ens vam eixugar una mica i vam anar a dormir a la casa que l'Oriol té per aquí a prop. Ens vam adormir només tocar els llençols. Aquest matí a les dotze, ens hem llevat, i el primer que hem fet ha estat una remullada a la piscina. Colofó final. Quin regalasso.

Au doncs, me'n vaig a dinar i a fer una bona migdiada, a veure si se'm desvetllen les orelles, que dels petards encara em xiulen constantment... o és que esteu parlant malament de mi, bandarres?

Ens estan esperant

La banda de música, la família Robafaves, les galledes d'aigua als balcons, les botes de vi bo, la pólvora, les diablesses, la Momerota, el Drac, les traques, el fum, la suor, els tabals, la música, l'aigua, l'Espartac, el senyor Facundo, la xocolata amb xurros, i sobretot, riuades de gent, ens estan esperant.

Per tant, des del meu humil bloc, convoco a totes i tots els blocaires de Mataró, de terra endins i de mar enllà, a la primera quedada blocaire de Les Santes, que tindrà lloc el proper dimecres, 25 de juliol, a les 22 hores, a la porta de l'Ajuntament de Mataró, una estoneta abans del desvetllament bellugós. Ja ho sabeu. Ens estan esperant.

Foto: Dani Domínguez