I choose to live my life like this

Cuando el amor llega así de esta manera uno no tiene la culpa
quererse no tiene horario ni fecha en el calendario
cuando las ganas se juntan

Caballo le dan sabana y tiene el tiempo contao
y se va por la mañana con su pasito apurao
a verse con su potranca que lo tiene embarbascao

El potro da tiempo al tiempo porque le sobra la edad
caballo viejo no puede perder la flor que le dan
porque después de esta vida no hay otra oportunidad

She's got it

La deessa de dalt de la muntanya crema com una flama platejada

El més no poder de la bellesa i l'amor, i respon al nom de Venus

Ho té. O i tant, si ho té!

"Sóc la teva Venus, sóc el teu foc, el teu desig".

Pren aquest vals

"En Viena hay diez muchachas, 

un hombro donde solloza la muerte 

y un bosque de palomas disecadas. 

Hay un fragmento de la mañana 

en el museo de la escarcha. 

Hay un salón con mil ventanas. 

¡Ay, ay, ay, ay! 

Toma este vals con la boca cerrada. 

Este vals, este vals, este vals, 

de sí, de muerte y de coñac 

que moja su cola en el mar. 

Te quiero, te quiero, te quiero, 

con la butaca y el libro muerto, 

por el melancólico pasillo, 

en el oscuro desván del lirio, 

en nuestra cama de la luna 

y en la danza que sueña la tortuga. 

¡Ay, ay, ay, ay! 

Toma este vals de quebrada cintura. 

En Viena hay cuatro espejos 

donde juegan tu boca y los ecos. 

Hay una muerte para piano 

que pinta de azul a los muchachos. 

Hay mendigos por los tejados. 

Hay frescas guirnaldas de llanto. 

¡Ay, ay, ay, ay! 

Toma este vals que se muere en mis brazos. 

Porque te quiero, te quiero, amor mío, 

en el desván donde juegan los niños, 

soñando viejas luces de Hungría 

por los rumores de la tarde tibia, 

viendo ovejas y lirios de nieve 

por el silencio oscuro de tu frente. 

¡Ay, ay, ay, ay! 

Toma este vals del "Te quiero siempre". 

En Viena bailaré contigo 

con un disfraz que tenga 

cabeza de río. 

¡Mira qué orilla tengo de jacintos! 

Dejaré mi boca entre tus piernas, 

mi alma en fotografías y azucenas, 

y en las ondas oscuras de tu andar 

quiero, amor mío, amor mío, dejar, 

violín y sepulcro, las cintas del vals."

Pequeño vals Vienés - Federico García Lorca 

Turn and face the strange

Ch-ch-changes...

Lemur

Ouch!

Foto: Tomás del Amo

Ha tornat a ser Sant Jordi.

Espero que hagueu regalat i rebut molts llibres i moltes roses.

I que estimeu.

Que estimeu molt.

...

Però compte amb les punxes...

Tant de bo fos especial

"Ets tan refotudament especial 

Tant de bo jo fos especial 

Però sóc una desferra..." 

...(de collons))

 

Ens volem alliberar

 

I want to break free from your lies

You’re so self satisfied I don’t need you

I’ve got to break free

God knows, God knows I want to break free.

Camino Soria

A la ribera del Duero...

En qualsevol racó

sensual i experta
estranya i perversa
no vull que te'n vagis
vull menjar-te els llavis
vull viure depressa
abans que això acabi
deixa córrer el foc pel cos

Ram-A-Lam

Black Betty va ser enregistrada pels mites del blues dels anys 30, en unes gravacions en què més que un blues és una lletania, però els seus orígens intraçables es remunten més enllà del segle XVIII.

Als 70, els Ram Jam li van incorporar els arranjaments del rock clàssic, i van donar lloc a aquesta obra mestra de la música.

És divendres, i és possible que la bateria que teníeu prevista per a la setmana estigui arribant al seu límit. Si és així, premeu el play, i deixeu que l'esperit de Black Betty us entri per les oïdes i us recorri les venes. Veureu com tot va rodat cap al cap de setmana.

Foteu el camp del meu núvol

De vegades cal fugir de la voràgine del món, poder trobar un espai tranquil on fas el que et ve de gust i tornes a ser tu mateix. Però la realitat és dura, i quan més a gust et trobaves, sempre cal tornar als maldecaps, les obligacions i les responsabilitats del dia a dia. Malgrat tot, intentes mantenir la pau del teu refugi tant temps com pots, però sempre hi ha gent disposada a dissipar la calma i la teva harmonia interior fent-te posar de mala llet. Doncs sabeu què us dic? Tu! Sí, tu! Vosaltres! Tots! Foteu el camp del meu núvol!

Raru

Ningú ho diu. Pocs ho reconeixen. Però en el fons ho sabem, que tots som una mica rarus...

Pomelos

La nostàlgia és un sentiment estrany. És melancòlic, perquè entristeix recordar coses que ja no hi són, però normalment aquests records són agradables, i el retorn a la ment d'aquelles vivències també fa posar content. La nostàlgia és un sentiment agredolç. Com els pomelos.

Poques cançons evoquen tan bé la nostàlgia com la cançó d'aquest divendres. Però per sentir-la no cal conduir un Cadillac fins la falda del Tibidabo. A vegades n'hi ha prou amb empènyer un carretó pel passadís de fruites i verdures del Mercadona i que t'envaeixi l'olor agredolça dels pomelos.

No cal ni provar-ho

Era tard. Havíem acabat un bolo i estàvem cansats. Mentre anàvem recollint trastos amb poques ganes, els altaveus del bar van tronar aquesta peça dels Scorpions. Al cap d'una estona de taral·lejar-la, en Dani i jo vam arribar a la conclusió, potser fruit de l'esgotament i les cerveses, que la música evolucionarà, sortiran coses noves, potser millors, segur que diferents, però que allò que estàvem escoltant era una obra mestra i si algú volia provar de fer alguna cosa en aquella direcció valia més que ho deixés estar, perquè la perfecció ja està assolida. No cal ni provar-ho.

Situation number four

Temps d'estiu

Foto by dead_dave

Aquest cop ha costat una barbaritat, però un cop més és aquí. La calor, el sol, la roba lleugera, les espatlles nues...

Ja es pot obrir la finestra a la nit per a que s'escoli al llit un cop fugisser d'aire fresc, una trompeta estripada o una veu càlida, que et xiuxiuegen a cau d'orella que ja és temps d'estiu.

Lluny, més enllà de les muntanyes

Gary Moore va triomfar amb allò que se li donava més bé: el blues elèctric. Abans d'arrribar-hi però, va passar per altres etapes musicals igual de remarcables, com ara aquest hard rock èpic amb tocs celtes que és la cançó d'aquest divendres.

Avui, quan m'estigui enfilant pels pendents de la Serralada Litoral, la portaré al cap, pensant en el que hi ha lluny, més enllà de les muntanyes.

No em malinterpretis

M'entens, nena?

A vegades m'emprenyo

Però ja saps que ningú pot ser sempre un àngel,

Quan les coses no van com esperava, em foto de mala llet.

Només sóc una ànima carregada de bones intencions
Oh, senyor, si us plau, no em malinterpretis.