History repeating

Darrerament escric molt poc a La cullerada. No és que no en tingui ganes, o que no sàpiga de què parlar. Corrupció política, esports, injustícies socials, democràcia de fireta... De temes no en falten. Simplement és que després de 1087 posts, cada cop que vull escriure alguna cosa em dóna la sensació que allò ja ho he escrit abans. I és que l'actualitat cada cop té menys d'actual. Tot és repetit, res evoluciona i tot continua igual, i jo en penso exactament el mateix que fa un temps, així que per què tornar a exposar els mateixos arguments un altre cop?

Tot plegat, em sembla una història que es va repetint i poc podem fer per a que això canviï.

  

Idiotes

Tothom sap que Espanya, i especialment el País Valencià és un niu de corrupció, i que quan els diners de la construcció fluïen, una part se'n van anar, de forma molt descarada i sense complexos, cap a butxaques que gestionaven diner públic. Tot i aquesta obvietat i notorietat, l'únic cas que ha pogut arribar a ser jutjat és el de la recepció per part de càrrecs públics de quatre regalets a canvi de no sabem molt bé què. Res. Escurrialles.

Durant el judici s'han pogut sentir gravacions de trucades telefòniques en què era més que evident que es parlava d'aquests regals i dels negociets que aquests individus portaven entre mans. Però res. Ni tan sols aquest judici per foteses ha prosperat. El jurat popular ha decidit que són innocents.

El pitjor, però, és que l'enriquiment autèntic, el de quantitats ingents de diner públic que ha anat fraudulentament a mans privades i a omplir les butxaques i les boques de gestors públics a plena llum del dia i amb orgull, també té veredicte. El jurat popular que se celebra cada quatre anys ha decidit per majoria absoluta que vol seguir sent robat, estafat i escarnit.

Davant això, no ens queda altra cosa que acotar el cap i assumir que vivim en un país d'idiotes. I quan un viu en un país d'idiotes només té dues alternatives: o convertir-se en idiota, o marxar-ne.

Mai en tinc prou

 

Delinqüència

Deixeu-vos estar d'àrbitres, comitès de competició, comitès de disciplina esportiva, tribunals d'arbitratge de l'esport, i altres mandangues. Algun fiscal no podria acusar penalment Pepe d'ofici? Segur que alguna de les accions que va perpetrar ahir està tipificada com a delicte. El problema és que al judici ho tindria molt fàcil per al·legar transtorns mentals.

Una raça diferent

Ahir, al Congrés dels Diputats, es va votar el plec de mesures d'austeritat per "fer front a la crisi". Deixant de banda que ses senyories, un cop aprovat el Reial Decret Llei que retalla per la cara drets fonamentals que van costar molta suor i sang a molts lluitadors i converteix Espanya en un país pitjor sí és que això encara és possible, aplaudíssin i es congratulessin, m'agradaria fer incís en l'estranya maniobra del grup de Convergència i Unió. 

Amb la majoria absoluta del Partit Popular, el Reial Decret estava aprovat d'entrada. No calia ni debat. Però ves per on, els amics de CiU hi van votar a favor, donant el seu suport a unes mesures, que a més de ser un assassinat a l'Estat del Benestar, augmenten encara més la injustícia fiscal que pateix Catalunya, un territori que, ai l'as, ells representen exclusivament, i del qual constantment s'omplen la boca. Aquest matí, per si això fos poc, el portaveu econòmic del grup, Josep Sánchez Llibre, aclaria que "Vam votar les mesures del PP a canvi de res, els diputats de CiU som d'una raça diferent". [Enllaç a la notícia].

Ara cal saber quina és aquesta "raça diferent". D'entrada diria que és la raça dels gilipolles que regalen els interessos del seu país a canvi de no res, obviant fins i tot allò tan seu del "peix al cove". Però pensant-hi bé, un de seguida s'adona que hi ha l'opció que sí que n'obtindran alguna cosa a canvi, i això obre la possibilitat que es tracti de la raça dels fills de puta que enganyen descaradament el seu poble i el seus votants i es pensen que aquests són tontets que no s'adonen de res.

Dues possibilitats, doncs. Jo, personalment em decanto per la segona i per pensar que, el seu poble no ho és de tontet, però recordant aquestes imatges d'aquí a sota, potser els seus votants sí que ho són.

Bon Nadal!!!

Passeu un molt bon Nadal,
i per al 2012, no permeteu que les circumstàncies us facin acotar el cap.

Sigueu feliços.

Foto de ISO 101 Photoblog

Televisió per fibra

Aquest estiu se'm va espatllar la tele petita de l'habitació. Vaig pensar: "calla que encara deu estar en garantia". La garantia era de dos anys, i mirant la factura vaig veure que feia dos anys i un mes que l'havia comprat. Començàvem bé. Com que tampoc la fèiem servir massa, van anar passant els dies, i no fa pas gaire vaig trucar a atenció al client de Samsung i em van adreçar al Servei Tècnic, uns senyors anomenats Center-SAT.

Vaig trucar, i un senyor una mica brusc, però dins la correcció, em va dir que la portés i em farien un pressupost sense compromís, o sigui que, exàctament el dia 30 de novembre, la vaig portar cap allà. El mateix senyor, una mica brusc, però dins la correcció, em va dir que ja em trucarien per donar-me el pressupost. 

Dotze dies després, el 12 de desembre, em van trucar per donar-me el preu. S'havia de canviar la placa base, més la mà d'obra i l'IVA, pujava més de 150€. Esgarrifat, vaig dir que m'ho pensaria i ja els diria el què. No em va costar massa pensar-m'ho. 150€ per arreglar una tele que me'n va costar 190€? A fer punyetes. Enlloc de trucar per dir que no volia arreglar-la, vaig pensar que passaria a recollir-la directament. I ja sabeu què passa, un dia surt una cosa, un altre dia t'emmerdes amb una altra, i va passar una setmana. Just una setmana després, el 19 de desembre, estava conduïnt cap a can Center-SAT quan em va sonar el mòbil. Eren ells. El senyor era el mateix, però la brusquedat s'havia incrementat, i aquell rastre de correcció començava a tendir a zero:

- Tenemos aquí su tele. Quiere que la reparemos o no?

- Doncs miri, no. Precisament ara estic venint cap aquí per recollir-la.

-Ahora???? Ahora no la puede recoger! Estabamos esperando que nos dijera algo y la tele está aquí demontada esperando, o sea que no venga que no se la podrá llevar.

-Val, val. doncs ja passaré a recollir-la un altre dia.

-Vale, pues. Adiós!

- Collons, quina mala llet -, vaig pensar, i vaig encaminar-me cap a casa.

Ahir, dimecres, 21 de desembre, tenia planejat anar a Center-SAT tot sortint de la feina. Quan estava sortint per la porta de l'oficina, em van trucar. El mateix senyor malcarat:

- Tenemos aquí su tele.

- Sí, ja ho sé. Ara vinc a buscar-la.

- Venga a recogerla immediatamente o la tiramos.

Tal qual us ho dic, amb aquestes males maneres i aquesta escassedat de paraules. Me n'hi vaig anar. Em va atendre un altre individu, que em va mirar com dient: "Què?" Però sense dir-ho. I jo, emprenyat com anava, sense dir ni mitja paraula, li vaig allargar el resguard. Se'l va mirar i va anar a la rerabotiga, d'on va tornar amb la meva tele. Va deixar anar un "Pues yastá", va girar cua i se'n va tornar cap al magatzem sense dir ni adéu.

Emprenyat vaig agafar la tele i me'n vaig anar amb ella cap a casa, pensant com podia deixar constància d'aquesta mala educació. I se'm va acudir. Segur que a aquests senyors molta gent els troba a través de Google, no? Doncs més d'un s'ho pensará dues vegades abans d'arriscar-se que els passi el mateix que a mi. I vès que no vaig ser el primer! 

Center-SAT a Google.

35...

... i sumant.

PS... C?

El PSC ha fet aquest cap de setmana el seu congrés, que ha deixat en un segon pla la cúpula dels darrers anys. Montilla, Zaragoza, de Madre i Iceta, entre d'altres, passaran a un segon terme.

Canvis. Però el canvi que esperem molts catalans, dubto que arribi. El canvi definitiu del PSC és reivindicar-se com a partit independent, i no com a sucursal del PSOE. I just en la setmana del congrés, el PSC ja ha renunciat a crear grup propi al Congrés dels Diputats. I m'hi jugo el que vulgueu que, per molts canvis d'actituds que promogui l'executiva de Pere Navarro, la defensa dels interessos de Catalunya, en contra del PSOE, no serà un dels ítems de canvi.

I ja ho he dit massa cops, però ho repeteixo, perquè ho crec fermament. La independència de Catalunya ha de tenir dos passos previs. Un és la separació de la federació Convergència i Unió, i el segon, i crec que més important, és la independització del PSC del PSOE. Una fita, encara avui, molt llunyana.

Redescobrint la Reina

Hi ha bandes tan mítiques, tan entronades, tan presents a la vida diària que les seves peces estan ja interioritzades al nostre subconscient. Tant, que, de vegades les sentim, i sabem que ens agraden, però de tant sabuda que és la seva grandesa, no apreciem el seu autèntic valor musical.

Per una casualitat vaig sentir aquest tema de Queen, sentit milions de vegades, i vaig decidir tornar-lo a reproduir i fixar-me en els detalls. I després d'aquesta en va venir una altra, i una altra i una altra... I com si no els hagués escoltat mai a la vida, estic redescobrint els Queen, i són molt més grans del que ens pensem.

  

Ahir vaig rajar de la Monarquia i avui la defenso. No tinc criteri.