10 de maig de 2018

La maledicció del grum


En els meus trajectes habituals a peu per Barcelona passo sovint per davant l'hotel Avenida Palace, a la Gran Via, entre el Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya. És un d'aquells hotels que encara té grum, "botones", per entendre'ns, amb uniforme farcit de rivets daurats, amb levita i barret de copa. El grum que estava sempre a la porta era un home ja de certa edat, segurament passava dels seixanta, amb una fesomia difícil d'oblidar: llavis molsuts, amb remarcables bosses sota els ulls, i sobretot, un nas de ganxo superlatiu, del qual sobresortia una berruga fosca i peluda. 

En parlo en passat perquè, ja fa uns mesos, que va desaparèixer de la porta de l’Avenida Palace. Vaig pensar que potser li havia arribat l'edat de jubilació, que s'havia cansat d’ajudar guiris vermellots a sortir dels taxis, que li havia tocat la loteria o ves a saber què. Però la realitat ha resultat ser tota una altra. 

Immediatament, en el seu lloc hi vaig començar a veure un substitut. És força més jove. Diria que volta els quaranta-cinc, i no te, ni de llarg, una cara tan peculiar. Ulls petits i brillants, llavis prims i apretats, i un nas que sembla un turonet que descendeix amb un pendent quasi imperceptible, confonent-se amb les galtes, que al seu torn, estan envaïdes per una teranyina de capil·lars lilosos que no crec que es deguin a beure aigua de Vichy. 

Potser són dèries meves, potser només m'ho sembla, o segurament és que estic carregat de romanços, però d'uns dies ençà he notat un canvi notable en el nou grum. Sota els ulls vius se li comencen a evidenciar unes bosses encara discretes, que poc a poc, van dissimulant les venetes de la pell contigua. En dir "good morning" als turistes adinerats, els llavis van guanyant volum, i ara, el nas que passava desapercebut ha adquirit prominència, agafant la forma del bec d'un rapinyaire. Per acabar de completar la meva suspicàcia, aquest matí m'ha semblat veure que, del nas creixent en brotava una berruga, encara del mateix color de la pell, que no dubto que en els propers dies s'anirà enfosquint i començarà a criar pèl. 

No sé, ni vull saber, quina és la font de tan oculta maledicció: si és el barret de copa, si és l'edifici de l'hotel o si és la pròpia ciutat. Només sé que cada dia que passi, el nou grum s'anirà assemblant més al seu predecessor, i un cop completada aquesta metamorfosi kafkiana serà exactament igual que el grum que em va cridar l'atenció, i seguirà el seu mateix destí, esvaint-se de la porta de l’Avenida Palace per ser reemplaçat per un nou xitxarel·lo que iniciarà la seva transformació en un macabre cicle infinit.


3 de maig de 2018

Take a breath of Rock n' roll!


No ens cansem d'actuar al Live Cotton, 
un local on es respira rock n' roll!

Tribut a Dire Straits dels Angels of Mercy 
 al Live Cotton de Blanes


Dissabte, 5 de maig 
 22:30 hores



Carrer Menorca, 7
Blanes

L'entrada és lliure. Podeu venir a sopar o a prendre una copa, però per seure a una taula tindrà prioritat qui hagi reservat.

Oferta especial: sopar + hotel 35€

Reserves al 698 33 74 74




 Angels of Mercy Web Facebook Twitter Instagram YouTube


5 de març de 2018

Marathon Men



Per setè any consecutiu, els Angels of Mercy estarem animant els participants de la Marató de Barcelona.

Serà al punt quilomètric 15, a la cèntrica cruïlla de Diagonal amb Rosselló, just davant la Casa de les Punxes.


L'horari, de 9 a 11, és ideal per gaudir de la música de Dire Straits i del gran ambient esportiu de la Marató. No us ho perdeu!


Diumenge, 11 de març de 2018

Com arribar-hi  (Metro L3-L5 Diagonal/L4-L5 Verdaguer)


 Angels of Mercy Web Facebook Twitter Instagram YouTube


21 de setembre de 2017

Dire Straits Tribute a Blanes



Tribut a Dire Straits dels Angels of Mercy 
 al Live Cotton de Blanes


Divendres, 22 de setembre 
 22:00 hores



Carrer Menorca, 7
Blanes

L'entrada és lliure. Podeu venir a sopar o a prendre una copa, però per seure a una taula tindrà prioritat qui hagi reservat.

Reserves al 698 33 74 74





4 d’abril de 2017

King (Kong) of Rock



Kong: Skull Island és una re-interpretació més del mític clàssic del cinema King Kong. No passarà a la història per ser cap grandíssima pel·lícula. Això sí, com a film d'entreteniment fa el fet: tensió, efectes especials, l'eterna lluita entre el bé i el mal (un bé i un mal que ho són depenent dels ulls que els veuen), monstres, nàufrags, helicòpters i una velocitat que mantenen l'espectador aferrat a la butaca.

El que vaig trobar realment destacable de Kong, però, no és res de tot això, sinó la música. Un blockbuster com aquest podria perfectament haver tirat de les estrelletes del pop del moment, que sempre ajuden a vendre pel·lícula i discos, però lluny d'això, i tot aprofitant que l'acció està ambientada als anys 70, just als últims dies de la guerra de Vietnam, amaneix la història amb clàssics del rock d'aquella època: Creedence Clearwater Revival, Jefferson Airplane, David Bowie, Led Zeppelin, The Hollies, The Stooges o Black Sabbath, entre d'altres.

És una pel·li adreçada al gran públic, i especialment a la jovenalla amb les orelles contaminades per l'electropop latino i el reggaeton. Tinc l'esperança que almenys alguns d'aquests cadells esgarriats hauran sentit curiositat per saber què era aquella música plena de guitarres estripades, baixos penetrants i ritmes de bateria frenètics que els va posar calents mentre veien les destrosses d'un goril·la gegant.


30 de març de 2017

Campanya efectiva


Sóc un ferm defensor de la reducció del trànsit de vehicles motoritzats a la ciutat, i en aquest sentit, l'ús de la bicicleta és una de les meves conviccions com a ciutadà. 

I és que per circular en bicicleta per Barcelona són necessàries elevades dosis d'aquesta convicció. Qualsevol desplaçament en aquest mitjà és un repte per a la paciència i un risc per a la integritat física del ciclista.

Els impediments són innumerables: vianants que travessen despistats mirant el mòbil; ramats de turistes que queden embadalits davant els monuments tot obstaculitzant el pas; transportistes que utilitzen el carril bici com a zona de càrrega i descàrrega; vehicles de neteja viària que higienitzen els carrils bici en horaris en què ni se'ls passaria pel cap ocupar un carril de trànsit motoritzat; taxis que s'aturen al lloc més inesperat per recollir un passatger; o aquests mateixos passatgers que obren la porta del taxi sense mirar davant dels morros del sofert ciclista; cotxes que fan girs a l'esquerra sense senyalitzar i obviant la preferència de pas que tenen les bicis; obres a les voreres que utilitzen el carril bici com a zona d'emmagatzematge del material de construcció; carrils bici que desapareixen tot d'una i deixen el ciclista venut al bell mig de la voràgine del trànsit de combustió interna; i un llarguíssim etcètera d'obstacles, dificultats i perills.

Ahir a la tarda, el meu recorregut amb una bicicleta del Bicing des del centre de la ciutat fins a casa va estar especialment farcit d'aquests incidents quotidians i estava desitjant arribar al meu destí, quan, en una cruïlla, vaig mirar a banda i banda per assegurar-me que no passessin vianants i confesso que ho vaig fer. Vaig passar-me un semàfor en vermell. I vaig ser sorprès en la meva infracció per un cotxe de la Guàrdia Urbana que, immediatament em va bloquejar el pas i em va fer aturar. Em van demanar que m'identifiqués i em van posar una multa.

L'agent que cursava la denúncia; que per cert, va deixar llur cotxe policial bloquejant el carril bici durant els deu minuts que va estar amb mi, però és igual, total, no ve d'un obstacle; em va informar mentre emplenava el formulari de la sanció que estaven "en campanya amb les bicicletes".

No tinc res a dir. No tinc excuses ni les busco. Vaig cometre una infracció injustificable i pagaré religiosament els dos-cents euros de l'import, cent si pago abans de quinze dies. Però el ja nombrós exèrcit de vianants despistats, turistes aborregats, transportistes, conductors i taxistes sense miraments, operaris de la construcció i de la neteja contra els que batallo cada dia, ahir van veure's reforçats pel cruel embat de l'autoritat competent. I em vaig rendir. La profunda i imprescindible convicció que portava per bandera quan vaig agafar la bicicleta a l'estació de Bicing de la Plaça de Catalunya es va veure vençuda. Ja no puc més. S'ha acabat. No tornaré a agafar la bicicleta. I no renovaré l'abonament del Bicing, perquè estic moralment derrotat i perquè l'import de la multa es va empassar de cop el meu pressupost per pagar la quota de dos anys. 

Deixaré doncs de nedar contracorrent i em deixaré arrossegar pel riu d'ozó troposfèric, d'òxid de nitrogen, de gasos d'efecte hivernacle, de partícules en suspensió i de combustibles fòssils cremats. A partir d'avui em desplaçaré per la ciutat amb el meu vell cotxe dièsel de classe B. Arribaré més aviat als llocs, em cansaré menys i guanyaré en salut mental i en seguretat personal.

És innegable que la "campanya amb les bicicletes" de l'Ajuntament que diligentment em va anunciar l'agent de la Guàrdia Urbana, és realment efectiva: no tornaré a passar un semàfor vermell amb la bicicleta.



24 de març de 2017

I choose to live my life like this


Cuando el amor llega así de esta manera uno no tiene la culpa
quererse no tiene horario ni fecha en el calendario
cuando las ganas se juntan

Caballo le dan sabana y tiene el tiempo contao
y se va por la mañana con su pasito apurao
a verse con su potranca que lo tiene embarbascao

El potro da tiempo al tiempo porque le sobra la edad
caballo viejo no puede perder la flor que le dan
porque después de esta vida no hay otra oportunidad





17 de març de 2017

She's got it


La deessa de dalt de la muntanya crema com una flama platejada
El més no poder de la bellesa i l'amor, i respon al nom de Venus
Ho té. O i tant, si ho té!
"Sóc la teva Venus, sóc el teu foc, el teu desig".







9 de març de 2017

Concert matinal a la Marató de Barcelona



Un any més, i ja en van sis, els Angels of Mercy estarem animant els participants de la Marató de Barcelona.


Repetim la ubicació. Serà al punt quilomètric 15, a la cèntrica cruïlla de Diagonal amb Rosselló, just davant la Casa de les Punxes.

L'horari, de 9 a 11, és ideal per gaudir de la música de Dire Straits i del gran ambient esportiu de la Marató. No us ho perdeu!



Diumenge, 12 de març de 2017

Com arribar-hi 
(Metro L3-L5 Diagonal/L4-L5 Verdaguer)



10 de febrer de 2017

Blanes Winter Session


Feu-vos passar el fred d'aquest febrer amb l'escalfor del 
Tribut a Dire Straits dels Angels of Mercy 
 al Live Cotton de Blanes


18 de febrer a les 22:00 hores



Carrer Menorca, 7
Blanes

L'entrada és lliure. Podeu venir a sopar o a prendre una copa, però per seure a una taula tindrà prioritat qui hagi reservat.

Reserves al 698 33 74 74