Déu no paga impostos

Tenim crisi. No ho sabíeu? Doncs sí, tu, es veu que sí. I amb ella tothom va apretat, especialment les administracions públiques que van estirar més el braç que la màniga, i d'entre elles, les que suen més per quadrar pressupostos són els ajuntaments. Intenten rascar d'allà on sigui, i rasca que rasca, n'hi ha que s'han adonat que hi havia algú lliure d'impostos. Que l'Esglésis Catòlica Apostòlica i Romana no paga l'impost de béns immobles pels seus ídem, que ves per on, resulta que no són pocs.

Compteu els metres quadrats de casa vostra, compteu el que pagueu d'IBI, i ara intenteu imaginar els metres quadrats d'edificis que l'Església posseeix a la vostra ciutat: esglésies, monestirs, santuaris, escoles... Amb una senzilla regla de tres us adonareu de la pasterada que això representa. Ignoro si les entitats religioses paguen IBI pels immobles d'ús no religiós, però si no és així, amb la quantitat ingent de propietats immobiliàries que posseeixen, la xifra pot ser de traca.

Poc a poc, tots els ajuntaments van prenent nota i comencen a canviar les ordenances per tal de poder cobrar a l'Esglesia com cobra a qualsevol fill de veí. I com es comencen a veure la debacle que suposarà això, el màxim representant de Déu a la terra espanyola, ha optat per la tàctica més antiga de la Santa Mare Església: la por. "Pensin que si ens cobren això no podrem fer altres coses, com ara les tasques de Càritas".

Ves! El primer que ha pensat en tocar és la tasca de Càritas. No les assignacions milionàries de la Cúria, no les propietats, no les inversions en fons ara ruïnosos i sovint de dubtosa catadura moral. Us treurem Càritas! Muahahahaha! Un gran exemple de l'humiltat i del servei als més necessitats que promulguen, sí senyor. Estimeu-vos els uns als altres, però sense cobrar-me els tributs, que som la casa de Déu, i Déu no paga impostos.

Ja em perdonareu, però aquesta és una cura que l'Església necessitava i que ja estava trigant a fer-se efectiva. Que paguin, com paguem vosaltres i jo. I el següent pas ha de ser la fi de les assignacions estatals. Qui vulgui la seva religió hi té dret, només faltaria! Però que se la pagui.

L'arbre

El Papa de Roma ens ve a veure. I el post de la Lucre de l'altre dia, explicant que venia de família catòlica i havia estat en una JMJ, i com havia anat canviant fins convertir-se en la llibertina i desacomplexada que és avui, em va fer pensar en el temps en que em vaig deixar seduir pels cants de sirena del catolicisme.

Jo no vinc de família catòlica, més aviat al contrari, però l'oferta educativa més aviat minsa de la meva ciutat va fer que estudiés a la que deien que era la millor escola, catòlica, clar. I durant tretze anys, els germans Maristes em van educar crec que prou bé, però em vaig empapar dels prejudicis i els principis morals que ens infonien constantment, i durant un temps de l'adolescència vaig practicar el cristianisme. Quan em vaig anar fent gran, em van començar a sobrar certes coses. La superstició, la crença en fenòmens paranormals, en ens eteris poc definits i en un més enllà una mica estrany, la coartació de les llibertats individuals a través de la por, les mentides, els interessos, els prejudicis, la hipocresia i un llarg etcètera. Continuo pensant però que els principis bàsics del missatge de Jesús, entesos no com una religió plena de doctrines, ritus i dogmes, sinó com una manera de viure i respectar-se els uns als altres és magnífica, malgrat estigui pervertida per tota la merda que he explicat més amunt.

I a què ve tot aquest rotllo? A que els coneixements que vaig adquirir llavors sobre la Santa Mare Església, la maduresa i la serenitat que dóna la distància, m'han fet elaborar una teoria sobre l'Esglèsia. I sí senyors, si teniu ganes de llegir-la, us la penso explicar.

Església és la paraula grega per Comunitat. L'Església és un grup de persones, i el símil que m'agrada fer servir és que aquesta comunitat és un arbre. Segons els Evangelis, Jesús va dir a Sant Pere: tu seràs la pedra sobre la que construiré la meva Església, i Sant Pere va ser el primer bisbe de Roma, el primer Papa. Amb aquestes paraules, un podria pensar que en el meu símil, el Papa, els Bisbes i la Cúria seran la soca, les arrels... Res més lluny. Potser al principi ho eren, però el dia que l'emperador Constantí es va convertir al Cristianisme i l'Església va entrar a formar part de les estructures de poder, la Jerarquia eclesiàstica va ascendir cap a les branques més altes de l'arbre. En canvi, allò que sostè, allò que alimenta, allò que fonamenta, les arrels, la soca, el tronc, són els cristians fidels i abnegats que estan escampats per tot el món, i alimenten tot l'arbre, incloses aquelles branques i fulles tan altes i tan inabastables. El problema del pobre arbre és que aquestes fulles i branques de les alçades estan podrides. Estan corrompudes pel poder, la riquesa i la influència, i les toxines d'aquesta podridura es van escampant pel sistema vascular de l'arbre, enverinant-lo des de fa segles i matant-lo a un ritme lent però constant i eficaç.

La veritat és que, passats els anys, m'importa bastant poc l'esdevenir d'aquest arbre, però encara conservo amics que formen part de les seves arrels, i que, de tant en tant han d'escopir el verí que els arriba de dalt. Només per ells, m'agrada pensar que potser un dia, de les arrels soterrades, en sortirà un jardiner amb unes tisores de podar. Potser serà un dels milers de brots que aquests dies treuran el cap de sota terra per albirar durant uns instants la fulla més alta de l'arbre, que veient el rostre de qui li envia el verí, decideixi esporgar aquelles poques fulles podrides que intoxiquen l'arbre immens que representa una Comunitat de milions de persones bones que creuen fermament en el cristianisme com una manera de fer un món millor.

Què, amics arborícoles, n'hi ha algun que es vegi en cor d'avisar l'esmolet?

Jo no t'esperava

Dissabte a la tarda vaig arribar a la terminal 1 de l'aeroport del Prat. No ve al cas, però he de dir que quan vaig arribar a la cinta la meva maleta ja donava voltes, la qual cosa és un èxit del nou equipament, perquè a l'antiga terminal recordo esperes de més de tres quarts d'hora amb canvis de cinta inclosos. Però anem al gra: quan es van obrir les portes corredisses que donen accés a tota la gent que està esperant els qui arriben, em va sorprendre una gran pancarta que deia: "TE QUEREMOS!!!".

Hòstia, - vaig pensar - un comitè de benvinguda blocaire? Tant m'han trobat a faltar? De seguida vaig veure que a un lateral de la pancarta hi ha via una imatge romànica de la verge Maria, i a sota hi havia les dades d'una congregació religiosa. Desconnectat com estava, vaig haver de fer un esforç per recordar que el súmmum pontífex visitava la nostra ciutat, i resulta que arribava més o menys a la mateixa hora que jo.

En les hores següents, les persones amb qui m'anava trobant només em parlaven del mateix: de la visita papal. Però no em parlaven de Benet XVI. Tots em parlaven que la ciutat, i especialment la zona de Sagrada Família, estaven de cap per avall. Que els veïns havien d'identificar-se per entrar al barri, que s'havien retirat totes les papereres, que els botiguers estaven perdent calers. Un desastre, vaja.

Total per a què? Per rebre el més gran dels cínics, que presideix la més cínica de les entitats, que a sobre, fent gala del seu cinisme, va ser capaç de criticar les autoritats que tants esforços innecessaris havien fet per rebre'l, acusant-les d'anticlericals.

Els carrers de Barcelona es van omplir de devots que van esperar hores per veure passar un papamòbil veloç per davant d'ells. Que els faci profit. Però crec que per a una majoria creixent de la població de Barcelona i del món, aquest senyor amb faldilles i sabates de meuca no representa res, només l'engany i la injustícia, i no trobo gens bé que es capgiri la ciutat per rebre'l. Fins el dia que es despulli de les seves joies i les seves vestidures pretencioses i s'agenolli a rentar els peus al més pobre d'entre els pobres, no em mereixerà cap respecte ni ell ni ningú de la seva patuleia.

Com que no vaig tenir temps de dir "Jo no t'espero", ho dic a posteriori: "Jo no t'esperava".

La família que prega unida, roman unida

No sabeu què regalar aquest Nadal? Aquí teniu la idea perfecta. Mantindreu la família entretinguda, i a més l'acostareu al cel, que bona falta us fa, colla de descreguts!

Gràcies, homedeneu!!!

El pes de la Santa Mare Església

És igual que siguis un prohom de la societat i que siguis admirat per milions; o que enganyis de manera dissimulada, que robis i t'enriqueixis de manera legal, que adaptis la llei per a que les teves malifetes ja no siguin malifetes, que donis via lliure a les teves febleses en el punt més allunyat del planeta per a que ningú ho sàpiga; o que mantinguis una relació d'amistat amb el Papa, perquè si has pecat, al final, el pes de la Santa Mare Església caurà damunt teu...













...encara que sigui en forma d'una reproducció metàl·lica del Duomo de Milà.

La violència no m'agrada, i crec que per molt fill de puta que un sigui, les coses no s'arreglen així, però també us dic que molta molta pena... tampoc em fa.

Anireu a l'infern

Bon dia, pecadors. Anireu tots a l'infern, ho sabieu? Sí, tots. Perquè segur que tots i cadascun de vosaltres sou culpables de pecats mortals. L'anticoncepció habitual, l'onanisme, la lliure decisió (de si voleu avortar o no, o del que sigui), l'adoració dels moderns vedells daurats de la tecnologia, el consum de pornografia, l'homosexualitat, etc. Segur que formeu part del conjunts de malparits que practiquen alguna d'aquestes perversions, o d'altres obscurs secrets que amagueu sota el matalàs. De fet, ara mateix esteu pecant. No ho sabeu? Des d'ara mateix, llegir La Cullerada és pecat innombrable. Ja esteu avisats.

Aneu amb compte, que si aquest xicot de la foto us descobreix, us excomunicarà i us enviarà de pet a can Pere Botero, i ell mateix atiarà el foc etern que socarrimarà els vostres impúdics i perversos òrgans sexuals pels segles dels segles amén.

Si no sou catòlics, us la bufarà de canto, i l'amic Camino hasta us haurà fet un favor. Si ho sou, tampoc cal que patiu, perquè anireu al cel. Sí, amics creients. Aquesta colla de cabrons amb faldilla estan convençuts que aniran al cel, i hi aniran. Aniran a un cel farcit de fills de puta, de pederastes, de puteros, de lladres, de fariseus, de corruptes i de cabronassos en general. Però aniran al cel, perquè són la veu de Déu a la terra. Així que per molt que folleu amb condó, que folleu amb qui i quan us vingui de gust, que creieu que una prepúber catxonda, o simplement algú que no ho vol fer no ha de portar un fill al món, que sentiu plaer quan us cremen els mugrons o senzillament, que sigueu lectors habituals d'aquest infame blog, anireu a passar les vacances eternes al mateix lloc que ells, al mateix lloc que aquests profetes del més enllà vaticinen com un sense fi de patiments on se us recordarà amb escreix cada relliscada del camí recte que hagueu tingut en la vostra miserable vida.

Au, passeu-vos el cap de setmana pecant, paladins de l'infern!

"La tinc així de petita, per això em vaig fer capellà"

Per tants

Per demonitzar l'ús dels preservatius aquí, i sobretot, al Tercer Món

Per marginar els i les homosexuals

Per subvencionar les bacanals dels bisbes

Per recolzar l'ala més dura de l'ultranacionalisme espanyol

Per invertir en especulació immobiliària i indústria de guerra

Per justificar els pederastes

Per arraconar els que realment han entès el missatge

Per pagar el sou i les querelles del Jiménez Losantos

Ai... Per tants.