A la muntanya, la primavera és temps d'allaus. I cada primavera hi ha una allau que s'està convertint en habitual. Es tracta de la típica allau de setmana santa. En la setmana que hem deixat, la meitat de gent està de vacances i l'altra meitat està a la feina però a mig gas. I quan arriba el dimarts després de pasqua, cal recuperar la feina endarrerida. Aquest matí, com cada dimarts de pasqua, m'he vist enterrat sota una allau. A algú més li passa això, o sóc l'únic "pardillu".
11 comentaris:
Estem tots enterrats, tranquil.
Jo he tingut una rentrée força tranquil.la, però em solidaritzo amb els enmarronats.
doncs ja som 3...
jo tranquileta tranquileta, però amb unes poques ganes que ni us ho explico,... però anirem fent, com fins ara!
home estic amb en cetina prou tranquils...la gent no està incordiant res fora del normal la qual cosa no vol dir que no incordiin. Ja m'enteneu.
Jo també estic emmarronat, però avui el piló de feina continuarà igual. No tinc ganes de fer res ;-)
treballar ... sí, però des de el sofà !!! ... salut
Fenridal, tu i els teus amiguets m'esteu començant a tocar els collons. Al final hauré de tornar a posar la verificació de paraula (de merda).
Oscar i Clint, menys mal que no sóc l'únic!
Cetina, quina sort! S'agraeix la solidaritat.
Abi, benvinguda a la cullerada. Docs res, segueix amb aquesta calma xitxa.
Gerard, és a dir l'incordiu normal de cada dia, no? Potser estàs tan incordiat,ques ja no notes ni les fluctuacions.
Doom, és una bona opció!
Mossèn, i amb els peus a la tauleta de centru.
Jo fa temps que estic sota un allau...si de cas, no estornudis!
per fi he vist la llum, demà serà un altre dia ....
Enguany he decidit que no vull deixar-me enterrar per l'allau, sigui quan sigui que baixi.
Publica un comentari a l'entrada