26 de març de 2008

El somni de Bhutan

Bhutan és un país perdut al mig de l'Himalaia. Tan perdut que ha estat aïllat durant segles, i fins i tot va passar desapercebut al monstre invasor que va ser el comunisme xinès i al monstre creador de conflictes que segueix sent la Índia. Aquest aïllament que va fer que no fos trepitjat per ningú, també va fer que el feudalisme fos la forma de govern fins els anys seixanta. Des de llavors, Bhutan ha entrat en un imparable procés de modernització.

Després de veure com el seu pare abolia el servilisme i feia ingressar el país a l'ONU, l'actual monarca, Jigme Singye Wangchuk, quart rei de Bhutan, va continuar la tasca fent arribar al país carreteres, comunicacions, televisió i internet, ha reduït espectacularment les taxes de mortalitat infantil i d'analfabetisme, i tot això sense carregar-se l'entorn i mantenint protegit el 25% del territori. Una de les seves decisions més sorprenents va ser la substitució del fred indicador econòmic producte interior brut (PIB), per un romàntic però efectiu Indicador de Felicitat Bruta (IFB).

Tot i que el poble bhutanès sembla més que content amb el seu règim totalitari, i ningú li ha demanat, el rei ha creat un parlament i ha instituit una monarquia parlamentària a l'estil espanyol, on el rei només té un paper testimonial, i ha abdicat en el seu fill de 28 anys, per a que sigui ell qui continuï aportant idees fresques. Diumenge es van cel·lebrar les primeres eleccions democràtiques. No hi ha cap dubte que tots els països del món s'han de desenvolupar i millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Tan de bo tots seguissin el somni de Bhutan.

10 comentaris:

Oscar 7m76 ha dit...

No en sabia res d'aquesta història, però és increible. La llàstima és que no surti a les notícies i sigui un exemple per a tot el món.

Però, és clar, ja sabem que si no hi ha bombes i morts els periodistes no et foten ni cas.

Ferran ha dit...

Reconec que no hauria ni sabut situar Bhutan al mapa. Un post molt interessant, Puji.

Edu Casabella ha dit...

realment és una historia molt maca tal i com la presentes, la llàstima és que tot i els intents segueix essent una dictadura ja que el rei segueix tenint el poder executiu, ell és el cap d'estat i el cap de govern.

DooMMasteR ha dit...

Guaita, igual que els borbons!
Tant de bo els hi vagi molt bé!

Charlie Hi-Hat ha dit...

Però el gas natural arribarà o seguiran amb el Bhutan?

Puji ha dit...

Oscar, doncs ha sortit a les notícies. Breument, però ha sortit.

Ferran, les notícies esperançadores sempre s'han de potenciar.

Edu, és clar que no tot són flors i violes. Entre d'altres coses, hi ha un conflicte amb població d'origen nepalí que va ser expulsada i viu en camps de refugiats a l'Índia. Però obrir un país al món amb aquest estil es troba a faltar en molts altres llocs. D'añtra banda hi ha un pla definit, en que el nou monarca anirà cedint poder poc a poc.

Doom, tan de bo. A veure si el Carlanga també abdica...

Charlie, cuñaaaaaaaaaaoooooooooo.

miki ha dit...

Pues jo al contrari que tots crec qeu si aquet home ho feia be, el seu gran error es crear parlament.

Allí pujaran politicuchos a discutir que tot esta malament que els ho faran be, i que tots son uns lladres menys ell i despres començaran a crear Cope's, ser , vanguardies i AVui i ja estaran en plena democracia , tirar-se tots els plats pel cap.

zel ha dit...

Jo en sabia però per la qüestió de l'abdicar el rei, ara, em sembla que l'esforç deu ser un exemple que sempre es dona, són l'excepció de la regla de les monarquies, no?

mossèn ha dit...

bellas damiselas inundan su territorio ... salut

Mikel ha dit...

jo tambe ho vaig veure i em a sorpendre que li donesin temps a les noticies.