El Besòs és viu (2)

Ja he comentat en alguna ocasió que treballo molt a prop del riu Besòs. Ahir, tornava d'una reunió, i els meus companys, l'A i en J, m'explicaven esverats que havien sentit com la megafonia del Parc Fluvial del Besòs repetia insistentment i amb un to dràstic que tothom desallotgés immediatament el parc. Vaig mirar per la finestra i vaig veure uns núvols amenaçadors i els vaig dir amb el meu millor to tranquil·litzador, que era pel risc de riuades, que el Besòs és un riu de torrentades ràpides i que sempre que hi ha tempestes abundants riu amunt desallotgen la llera. L'A, encara esverada, em va dir: - "que no, que no!, que el radar meteorològic diu que no ha plogut enlloc!"- Jo, encara la vaig rebatre, dient-li que no havia plogut, però hi havia risc que plogués i per això bla bla bla...

En J tampoc estava gens convençut i ni curt ni mandrós va trucar la Policia Local, on una veu d'allò més competent li va dir: -"En etto momentoh no le podemoh desí ná, pero el acsesso ar rio ettá prohibío hatta nueva ordeng".


Ep! Aquí jo també em vaig començar a preocupar. L'A va trucar el seu marit, en Q, que també treballa prop del riu però a una altra alçada. Al cap d'una estona vam rebre el seu informe. Havia baixat al riu, que estava ple d'agents rurals del Departament de Medi Ambient de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. Un d'aquests agents li va explicar a en Q què estava passant. Quan ens ho va explicar, el primer que vam pensar era que en Q estava fent broma o que l'agent rural li havia près el pèl, fins que aquest matí hem agafat el 20 minutos (el millor diari del món) i hem llegit això.