25 de setembre de 2007

Pandora al Congo




Fa uns anys vaig llegir el primer llibre de Sánchez Piñol, "La Pell Freda". Vaig quedar sorprès per la descripció d'un ambient agobiant, uns personatges foscos i una història fantàstica que amagava un relat sobre la naturalesa humana. Quan va sortir al mercat el segon llibre, "Pandora al Congo" vaig córrer a comprar-lo, però por hache o por bé, no me'l vaig llegir fins aquest estiu. Sánchez Piñol em va tornar a sorprendre.


La trama succeeix a principis del segle XX, i el narrador és un escriptoret de mig pèl, al qual, per casualitat, un advocat li encarrega que vagi a la presó a visitar el seu client, un home acusat de l'assassinat de dos nobles anglesos a la selva tropical del Congo Belga, i novel·li la versió dels fets de l'acusat. L'escriptoret ens va narrant alternativament, les seves peripècies i la història que li explica el reu. L'argument es capgira tres o quatre cops, i no és fins al final que es perceben les intencions reals de l'advocat, l'autèntica personalitat del pres i la candidesa del protagonista, que és l'autèntica víctima de la novel·la, de l'esperit d'aventura d'aquells anys, de la malícia dels humans i d'un amor irreal, però escrivint i reescrivint la història que li han encarregat acaba donant a la literatura anglesa una de les seves obres cabdals.


L'autor aconsegueix traslladar el lector de l'Anglaterra victoriana a l'agobiant jungla congolenya, passant pels camps de batalla de la primera guerra mundial, amanint la història amb humanoides sobrenaturals, que comencen a ser un ingredient marca de la casa en les seves novel·les. Aquest trànsit per indrets exòtics i ideals acaba amb la bufetada de la realitat més crua.


Permeteu-me que faci de Veí de Dalt per un dia i us recomani aquest llibre. Us farà rumiar, i molt.

14 comentaris:

Anna ha dit...

a mi el llibre em va agradar molt fins que vaig llegir La Pell Freda (ho vaig fer al revés). Però al llegir aquest darrer em va semblar que Pandora al Congo era La Pell Freda embolicat amb més paper de regal i canviant els personatges d'escenari... en fi, que com a conjunt l'obra de Sánchez-Piñol no em convenç gens.

Clint ha dit...

coi! just avui que l'anava a començar...i m'expliques el final! ostres ostres, hauré de mirar si fan futbol a la tele...

Puji ha dit...

Anna, hi ha un país llunyà i uns monstres extranys. És l'única semblança amb "la pell freda". Haurem d'esperar el tercer, a veure i l'Albert és capaç de trenar una novel·la sense aquests factors.

Clint, el que explico jo, ho explica l'autor a la primera plana, així que no tens excusa: A llegir!

Joana ha dit...

Em va impactar més La pell freda. I a la vegada em va encantar.Quin paisatge més ferèstec!!
La pandora al Congo també atrapa però m'esperava més...
Molt bona ressenya! ;)

Sergi (illes) ha dit...

Mira, tot just buscava que llegir...
Una abraçada ...
Vull fotos ja! ;-)

Puji ha dit...

Joana, la pell freda et deixa desamparat i colpeix molt. Però aquest també m'ha sorprès, potser perquè sóc igual de càndid que el prota.

Sergi! Com anem!? Prometo fotos ben aviat.

Ich bin ein berliner ha dit...

Ostres, doncs a mi "La pell freda" no em va agradar gens! Em va recordar aquella pel·li del Tarantino quan, de sobte i sense venir a cuentu, comencen a sortir monstres per tot arreu. Serà qüestió de donar-li al Sr. Sánchez una segona oportunitat...

mossèn ha dit...

hi ha ... ja saps ... salut

Jo Mateixa ha dit...

No se, no se, puc refiar-me de tu??, tenint en compte que no pasaries una nit de bogeria sexual amb mi...no se si creure't o no :-P

Valeeeeee, vingaaa, buscaré el llibre, jejejejeje.

Petons guapu!!!!

Rituslee ha dit...

Ok Puji, me l'apunto per quan acabi els tres que tinc començats ara... La pell freda em va enganxar, a vore aquest.

Zincpiritione ha dit...

La Pell Freda no em va agradar absolutament gens. Pandora al Congo l'he llegit també aquest estiu (quina casualitat tiu, amb el munt de llibres que hi ha al món!) i m'ha distret força. Fins i tot diria que em va agradar. Potser és perquè, al contrari del que diu la Joana, jo m'esperava menys.

El veí de dalt ha dit...

Clint,
que em treus la clientela, xaval! Bona ressenya. Jo ja vaig llegir La Pell freda i em va agradar. No entusiasmar, però sí agradar. Aquest (que em sembla que va pels mateixos derroteros caurà alguns dia o altre. Si me'n recordo, t'enllaçaré.

Puji ha dit...

Berliner, crec que és un llibre més complet que la pell freda, amb un argument molt més ben construït i amb sorpreses.

Mossèn, voleu dir que vós no sou un granotot?

Jo mateixa, no em piquis que sóc capaç d'incloure't en algun relat del tipus meme marranot... compartint paper amb l'altra Txell, és clar.

Rituslee, tres a l'hora? Colló!

Zinc, eres aquell que anava al metro davant meu llegint el mateix llibre que jo? Ai no, que era el reflexe al vidre.

Veí, espero la teva ressenya, i no t'amoïnis que amb el meu ritme de lectura no t'arribaré a encalçar mai.

Dani R. ha dit...

Jo estic amb l'anna. Pandora em va semblar un refregit de La Pell.

La Pell Freda: exel·lent
Pandora al Congo: correcte