18 de gener de 2007

El Besòs és viu


Aquest matí, com cada dia, he aparcat el meu cotxe prop de la desembocadura del Besòs per anar cap a la feina. Quan anava caminant sentia un soroll estrany: kwak, kwak, kwak... Com que el so era molt acompassat, he pensat que era el soroll de la meva bossa en fregar la jaqueta al caminar, però aquell so em seguia inquietant, no era normal, no l'havia sentit cap dia. De cop, els meus dubtes s'han esvaït. En mirar enlaire he vist una imatge sorprenent. Dos ànecs de coll verd volaven junts damunt el meu cap, amb el seu grinyol rítmic: kwak, kwak, kwak...

La natura és sorprenent. Per molt que haguem maltractat el riu, per molt contaminat que hagi estat, a la mínima millora que experimenta, la vida ressorgeix amb força. Fa uns dies, a la tele, algú preguntava: digues cinc coses per les que valgui la pena seguir viu i llevar-se cada matí. Jo vaig pensar: cinc? Però si n'hi ha milers! I aquesta n'és una. Dos ànecs cridaners m'han alegrat el dia. Segur que vosaltres també en teniu d'alegries banals com la meva. Vinga, expliqueu, expliqueu!

Molt Bon dia a tothom!

Foto: Carles Gines

13 comentaris:

Oriol ha dit...

mira tet, ahir a la tarda pensava el mateix. Vaig arribar aviat a casa i em vaig passar mitja hora jugant al tragabolas amb els dos senglars. Ara el mal que vaig agafar ha estat suficient perquè avui ni en broma arribi aviat.

valqui ha dit...

És maco e com realment hi ha coses alegren el dia, per insignificants que semblin. A mi m'agradaria qie m passés, però porto una temporada on no hi ha gaire cosa que m'alegri el dia.
(no sé com quedarà el comentari perquè no veig el que escric...?!?!)

valqui ha dit...

El principi ha de ser: És maco veure com...

David Codina Riqué ha dit...

M'emociona veure sortir el sol a trenc d'alba. Quan vivia a casa meva, cada matí el veia treure el cap per l'horitzó... mentre anava amb cotxe cap a Mataró. Genial per començar el dia!

Bachi ha dit...

a mi m'alegra el dia llevar-me i veure que és dissabte i que puc quedar-me cinc minuts més al llit... i un cop llevat sortir al balcó i que em dongui el sol i sentir els ocells del jardinet de davant i... (semblo la Heidi) I a partir d'ara potser no ho puc fer!!!!!! perquè l'ajuntament vol posar un PIPI-CAN a on ara hi ha un jardí fantàstic!!!!!! A aguantar la olor a fems.... macagun l'ajuntament.............!!!!!!

Candela ha dit...

Un post maquíssim puji.

Palabra de verificación "sinai"

isapanchita ha dit...

Dons, quina sort que volan per sobre teu no hagesin fet les primeres necesitats del mati, veurias que diferent seria l´escrit. Be tens molta raó que no fa falta grans coses per tenir ganes de viure. La primera que et diria m´ha pasat adavant en David. Es veritat que pogue veure sortir el sol per sobre el mar cada dia, es un espectacle, perque cada dia es diferent, depenguen si esta mig nuvol o no. Tingue cada dia al jardi de casa ple d´ocells, els hi compro menja i venen cada dia, tortores, merles, perdals etc. etc. i sobre tot conviure amb gent que estimes i t´estimen, i coneixer jent com tu.

Charlie Hi-Hat ha dit...

"amb els dos senglars" jojojojojo seràs animal oriol... :P

Mikel ha dit...

Oriol! : Espero que els dos senglars t´hagin sortit culers!!

Puji! Lo riu es vida no al trasvasament!! Ops perdo perdo ja m´he liat...

Dani R. ha dit...

Segur al món dels ànecs també hi ha especulació immobiliària. Els ànecs que has vist són una parella de patos mileuristes que han agut d'optar pel Besos per tirar el seu projecte de parella endavant.

PS.: Perdó per tallar el rollo bucòlic dels comentaris.

Gerard Agudo ha dit...

Mira ves per on!! 3 de la matinada, carratera del tibidabo davant del Danzatoria...de la foscor va sorgir el pare de tots els porcs senglars... em vaig acollonir...i anava una mica tocadet així que encara més... el pobre només buscava menjar.

Sort que el taxi va arribar en aquell moment i vaig marxar, pensant cullons que gran!!

El veí de dalt ha dit...

Puji,
el Besòs ja no és le que era...no sé on anirem a parar amb tanta verdor i tanta natura refulgent per tot arreu!

Puji ha dit...

Ei Valqui! Benvingut a la cullerada!