http://instagram.com/14_puji YouTube

27 de setembre del 2006

Em dic Puji i tinc un problema…

Ara fa uns mesos vaig tornar tot content (per primer cop) d’una reunió de la comunitat de veïns. Havia aconseguit, sense gaire esforç, convèncer-los d’instal·lar la Televisió Digital Terrestre per poder veure el mundial de futbol.

El que no sabia era el verí que portava amagat aquesta nova tecnologia. Resulta que un dels canals d’aquesta televisió és Tele 5 estrellas, que reposa grans hits de la cadena mare, com ara Al salir de clase o periodistas. I resulta que a les nou del vespre (l’hora de les notícies, que ja no miro perquè em tenen fart) emeten íntegra la mítica sèrie Médico de família. Els primers dies em va fer gràcia, perquè en el seu moment no la vaig veure, i l’única referència que en tenia era la conya que en feien a Malalts de tele, però ara s’ha convertit en un drama. Estic enganxat. Miro el rellotge constantment esperant que arribin les nou. Sí companys, a aquests extrems hem arribat.

I el cas és que és insuportable. No puc sofrir la moralina que traspuen el Milikito i la Lídia de can Bosch. Ni els decibels propis d’una bomba atòmica de la Juani. Ni el parlar a trompicons de Pedro Peña i el seu amic, encara més insofrible, Matías. Ni la repelència del niñato aquell que es diu Chechu, la seva germana Gigante Verde i l’altra germana que sembla la nena de l’exorcista. Ni aquella tia que fa de metge al centro de salud, que és el Milikito amb perruca. Ni la infermera catxonda que va tan curta que quan aixeca els braços se li veu el potorro, i per més inri es diu Gertru. Ni l’infame Poli i el seu col·lega Marcial, recepcionista del CAP. Ni la publicitat insubliminal (toma paraula inventada) que regna a totes les escenes. Ni....................................................................

Però mira noi, estic malalt, tinc un problema, i quan s’acosten les nou, la mà se me’n va cap al comandament de la TDT i poso el canal 27. Si us plau, ajudeu-me, porteu-me a una granja de desintoxicació, o directament al coro de la cárcel.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres! estàs fatal nen!
Has intentat veure el diario de patricia, el loco de la colina o la primera part de gente? Quan ho aconsegueixis llença el mando per la finestra i listos.

Unknown ha dit...

Puji te queremos!
Molt bo, el teu post. Tranqui, tiu, jo també he estat addicte a aquesta explosión de azúcar. Com tot, ho aconseguiràs deixar... però sempre quedarà Lydia Bosch!

Anònim ha dit...

Que deu i mahoma us perdoni
Amén.

Dani R. ha dit...

Sota el meu telkupínic punt de vista crec que ets un clar exemple de TeDeTenitis aguda. Els símptomes que presentes, per si sols no son greus (encara). Enganxar-se a una sèrie que vas repudiar en el passat, creant un trauma a la teva germana petita, pot superar-se si ho compenses amb dosis de National Geographic, sessions de 2h de la Vuelta (sense abaixar el volum dels comentaristes) o dosis setmanals de La Santa Missa.

Ara bé (que vol dir moro), procura no explorar gaire més el comandament de la teva TDT per que a la distància que estàs de Collserola segur que agafes perles com NEOX, NOVA o Ali BaBà y los 40Latinos.

Dr. B dixit

Puji ha dit...

Gemma, espero que em puguis perdonar (a quina hora ho fan a FDF?, ho dic per venir a veure-ho).
Dani, aquí on dius fan coses estil pasión de gavilanes, però encara no m'hi he enganxat. Tot arribarà.
Olga, a clan tve també fan memorias de un pueblo i verano azul, vés amb compte!
Kanu, lidia bosch forever!
Núria, jo prefereixo la segona part de gente, em fa sortir més espuma per la boca...

Gerard Agudo ha dit...

Ja que reconeixem coses us haig de dir que jo estic enganxat als programes de zapping i a la TDT n'hi ha un munt: el del TD8, la Sexta, Neox, Cuatro, Tv3,etc.

Això si era el rei de la porqueria quan era l'únic espectador de confianza ciega, libertad vigilada o ara pocholo ibiza 06. Ho sento també he caigut.

Anònim ha dit...

En el més absolut anonimat que dòna la foscor de la nit us confeso que Pocholo Ibiza 06 és fantàstic, em quedo pillat.. Gerard estíc amb tú.
Tots portem un infame telebasura dins nostre.!!

Mikel ha dit...

jaujsaujsajaujuasjausjausajusjuas

tas fatal.....

A mi em va pasar algo semblant amb Los Serrano...jasujasujasujasu

Anònim ha dit...

!!!! Company!
Per fi em dones un lloc on confessar-ho!
Jo també em vaig enganxar a Mèdico de Família! Però no a la versió espanyola... sinó a l'italiana! (diferents actors, però mateixa estructura familiar, fins i tot tenien una txatxa i un policia garrulu)
Un Medico in Famiglia, es deia..
per sort, ha estat marxar d'Itàlia i desenganxar-me.. (no la puc veure! Ah!)
Solució: marxa del país! Fuig! I no vagis a Itàlia, que també la fan!

Anònim ha dit...

Tranki Puji...tots tenim vicis televisius inconfessables ... i que només els entén cadascú a casa seva...I el Kanu té raó... sempre quedarà la Lidia Bosch...