http://instagram.com/14_puji YouTube

30 de juny del 2006

Asuntu sanjat



Com diria l’amic Joan, per deixar aquest asuntu sanjat, aquí va el meu massatge final:

M’agradaria vibrar en un Mundial amb la selecció espanyola, igual que ho faig amb el Barça, o igual que ho van fer els francesos, o igual que ho fa la torsida, però no puc, no em deixen. No puc vibrar amb una selecció que és animada a la Plaza Colón, a la Puerta del Sol o a l’estadi amb moltes (MOLTES!!) banderes rojigualdas tacades amb el pollastre, o encara pitjor, amb el yugo y las flechas. Ni amb un entrenador, que, tot i que m’ha agradat molt futbolísticament, va dient a la gent “negro de mierda” o “me vas a regalar flores a mi, que en el culo no me cabe ni el pelo de una gamba”.

La manera de fer que catalanets com jo, fem nostra la selecció espanyola és apropar-nos-la, fer-la més diversa, menys rància. I això es fa amb els mitjans de comunicació. Quan volen utilitzen els mitjans de comunicació per manipular-nos i per fer-nos sentir el que volen. Quan sento a la cadena SER “Siete negros en el equipo francés. Eso significa músculo y fuerza. El equipo tricolor, je, je ,je” o quan sento a la COPE la descripció del suport de l’afició a la selecció que transcriuré més avall, m’adono que no estan fent res per acostar-me la selecció espanyola, estan fent que me n’allunyi, que l’odiï i que em faci repelús. No dono suport a la selecció espanyola perquè no m’hi volen.

I ara la transcripció que us havia promès:

“La representación, como nunca, de la afición española, en una situación política como la actual, impresionante. Jamás los españoles, los seguidores, la afición, ha respondido como en el año 2006, cuando se disgrega y cuando se rompe un país.”

Sense paraules.

5 comentaris:

Txell ha dit...

L'Any 2006, és l'any de disgregació? Quantes coses a fer en 6 mesos doncs!
Tinc sonnnnnnn!

Anònim ha dit...

Tens raó, els mitjans de comunicació (no tots) i la gentussa casposa que poblava les grades fa molt difícil identificar-te amb la selecció espanyola.
Evidentment jo no vaig plorar quan Vieira va marcar el segon gol, per descomptat (jo només ploro quan l'Espanyol salva la categoria en el minut 92 de l'últim partit).
Però, de les 32 seleccions mundialistes, la meva era l'espanyola.

Asuntu santjat i punto. Baix cap concepte.

Firmat: vispresident.

Anònim ha dit...

Després de molt pensar.hi i donar.hi voltes, tothom acaba pixant avall.
ESPAÑA ELIMINADA.
ELS PERICOS PATIM FINS L'ULTIM MINUT.
I SEMPRE HI HAURÀ 'FACHAS'.

Anònim ha dit...

Oriol, ets un poeta:
"Tothom acaba pitxant avall"!

Per cert, a l'agost li guanyem la Supercopa a l'imperialisme culé. Ja patirem a partir de maig...

Gerard Agudo ha dit...

És el que hi ha i malauradament per molt de temps. La veritat ja ho he dit més d'una vegada el què sento per la selecció de futbol no és el mateix que la de bàsquet. Perquè serà?