26 de juliol de 2007

Ressaca santera


Benvinguts al post més tardà de la història de la cullerada. Mai havia publicat tan tard. Ho sento, però quan m'he llevat em feia mal el cap, les cames, l'esquena i l'ànima. No tenia ganes de posar-me a escriure ni ordinador a mà per fer-ho. Però ara, amb el cap entabanat i les orelles xiulant-me, he llegit l'Òscar i en Dani, que han fet dos posts-crònica magnífics, i en Dani m'encomana que continui amb la història de la nit. Primer de tot constatar l'èxit de la trobada bloggera de mataronins + Oriol. Em va fer molta gràcia que ens trobéssim tots, i em va fer molta il·lusió conèixer en DooMMasteR, que no surt a la foto d'en Dani però també va estar amb nosaltres.
Ufff, que espès estic! Va! Dit això continuo el post d'en Dani:

Acte III Escapada Negra Nit


L'Escapada a Negra Nit és el correfoc de Mataró. Es diu a negra nit perquè comença gairebé a les dues de la matinada. Ara em direu que no sóc imparcial, però crec que és el correfoc més bèstia de tots els que es fan i es desfan. El foc ve de dalt, dels costats, i fins i tot de baix (ara semblo Forrest Gump parlant de la pluja del Vietnam). Quan encara no has respirat tranquil després del pet d'una carretilla, ve un diable, o diablessa regant-te els peus, o s'encén una dutxa de foc que cau del cel. Després de gairebé una hora de correr enmig de foc, fum i suor, s'arriba a la plaça de l'Ajuntament, amb tots els diables i bèsties de foc i hi ha una traca final infernal. Una animalada, vaja.



Acte IV: Pujada Tabalada


Quan encara no t'has pogut treure la roba protectora del foc, suada com una mala cosa, els timbalers que han animat l'escapada, comencen a tocar ritmes de samba, fent ballar tot el personal que puja fins el Parc, on comença el refresc després de tant de foc i escalfor.



Acte V: Ruixada


A la plaça del Parc Central ens esperava l'Espartac Peran, mestre de cerimònies de la ruixada. La ruixada consisteix en música a tota hòstia, llums de concert de rock, pantalla de projeccions, amb imatges de la festa i imatges en viu del mateix moment, i aigua. Molta aigua. Des d'unes bastides situades als laterals de la plaça, uns ruixadors es van movent i van tirant aigua a tots els sonats que encara queden drets. És com si estigués plovent a bots i barrals, no exagero. Vaig acabar ballant sense samarreta, una mica rotllo MATRIX, i xop fins les celles.


Epíleg


En acabat, ens vam eixugar una mica i vam anar a dormir a la casa que l'Oriol té per aquí a prop. Ens vam adormir només tocar els llençols. Aquest matí a les dotze, ens hem llevat, i el primer que hem fet ha estat una remullada a la piscina. Colofó final. Quin regalasso.


Au doncs, me'n vaig a dinar i a fer una bona migdiada, a veure si se'm desvetllen les orelles, que dels petards encara em xiulen constantment... o és que esteu parlant malament de mi, bandarres?

15 comentaris:

Oscar ha dit...

Quina enveja d'haver-me perdut els actes III, IV i V.

Dani R. ha dit...

Apareixeràs algun dia més d'aquests per Mataró?

Gerard Agudo ha dit...

El mal de cap del matí és un preu minúscul a la gran nit.

en Ferran ha dit...

Hahaha!, excel·ent descripció, és com si hi hagués estat. Això sí: no volieu gresca? Doncs a patir-la, nanos!! :-)

David Codina Riqué ha dit...

Gran correfoc, grandíssim!
La Meri diu que encara treu fum per la boca de la traca final... juas!

I la ruixada? El millor moment. Un fí de festa de collons. Música i aigua. Molta aigua, moltíssima!!!(reciclada, clar!). L'aigua que portes demanant des de fa 4 hores apareix com a regal per aquells que han pogut aguantar fins al final.
El clímax de la bogeria mataronina, la folleria colectiva nocturna, l'orgasme anual santero...
Glòria a les santes, cony, GLÒRIA!!!!

David Codina Riqué ha dit...

Per cert! On us vau ficar a la ruixada?

Clint ha dit...

bé doncs, podríem dir que ho vareu passar prou bé no?

i si teniu ressaca, doncs mala sort! jajajaj

mossèn ha dit...

sí, bé, però hi ha hagut sexe o no ???? ... salut

Joana ha dit...

Deu ser Efferalgan efervescent ...aquestes pastilles???;)

Puji ha dit...

Òscar, em sembla que és bo estar un parell d'anys sense venir. Quan tornes ho aprecies molt més. Va ser el millor correfoc que recordo! Per no parlar de la resta és clar!

Dani, dissabte aniré als requisits, i potser divendres als focs i el sarau.

Gerard, quanta veritat.

Ferran, la nit boja s'ha de viure. L'any que ve tens una cita.

David, el correfoc va ser de lo més animal que recordo. Ara hi comcenço a sentir normalment. A la ruixada vam entrar com vam poder (hi havia una gentada!).

Clint, si som bons per sortir també som bons per llevar-nos.

Mossèn, vam fer sexe satànic amb unes diablesses.

Joana, sort n'he tingut de l'efferalgan aquest matí!

Dessmond ha dit...

He vist alguna foto en la que no t'assembles de res.

Jo Mateixa ha dit...

Uauuuu, que be us ho vau passar i la Txell la debieu tractar be no??, una sola dona per tants homesssssssss :-P

Molt bones les fotos del Bloc d'en Dani!!!!!!!!

Farlopa ha dit...

Que cabrons quina enveja sana !!!! I lo berros que aneu???? Mare meva !!!! jajajajajaj La nostre festa major no es tant moguda , a almenys no l'hem disfrutat mai tant com vosaltres !!!

Puji ha dit...

Dessmond, és que jo quan surto de festa em torno verd com la massa.

Jo mateixa, com en dubtes? Nosaltres som uns cavallers! Torrats, però cavallers.

Farlopa, doncs ja ho saps. L'any que vé, cap a Mataró!

Ferran ha dit...

Ei Puji, tanco el Quinamandra i obro http://theberlinchronicles.blogspot.com
No en faig "publicitat" al Quina mandra pq no vull que em "rastregin" des del curro! :)
Ens llegim!
PS: Bentornat!