Ressaca santera

Benvinguts al post més tardà de la història de la cullerada. Mai havia publicat tan tard. Ho sento, però quan m'he llevat em feia mal el cap, les cames, l'esquena i l'ànima. No tenia ganes de posar-me a escriure ni ordinador a mà per fer-ho. Però ara, amb el cap entabanat i les orelles xiulant-me, he llegit l'Òscar i en Dani, que han fet dos posts-crònica magnífics, i en Dani m'encomana que continui amb la història de la nit. Primer de tot constatar l'èxit de la trobada bloggera de mataronins + Oriol. Em va fer molta gràcia que ens trobéssim tots, i em va fer molta il·lusió conèixer en DooMMasteR, que no surt a la foto d'en Dani però també va estar amb nosaltres.

Ufff, que espès estic! Va! Dit això continuo el post d'en Dani:

Acte III Escapada Negra Nit

L'Escapada a Negra Nit és el correfoc de Mataró. Es diu a negra nit perquè comença gairebé a les dues de la matinada. Ara em direu que no sóc imparcial, però crec que és el correfoc més bèstia de tots els que es fan i es desfan. El foc ve de dalt, dels costats, i fins i tot de baix (ara semblo Forrest Gump parlant de la pluja del Vietnam). Quan encara no has respirat tranquil després del pet d'una carretilla, ve un diable, o diablessa regant-te els peus, o s'encén una dutxa de foc que cau del cel. Després de gairebé una hora de correr enmig de foc, fum i suor, s'arriba a la plaça de l'Ajuntament, amb tots els diables i bèsties de foc i hi ha una traca final infernal. Una animalada, vaja.

Acte IV: Pujada Tabalada

Quan encara no t'has pogut treure la roba protectora del foc, suada com una mala cosa, els timbalers que han animat l'escapada, comencen a tocar ritmes de samba, fent ballar tot el personal que puja fins el Parc, on comença el refresc després de tant de foc i escalfor.

Acte V: Ruixada

A la plaça del Parc Central ens esperava l'Espartac Peran, mestre de cerimònies de la ruixada. La ruixada consisteix en música a tota hòstia, llums de concert de rock, pantalla de projeccions, amb imatges de la festa i imatges en viu del mateix moment, i aigua. Molta aigua. Des d'unes bastides situades als laterals de la plaça, uns ruixadors es van movent i van tirant aigua a tots els sonats que encara queden drets. És com si estigués plovent a bots i barrals, no exagero. Vaig acabar ballant sense samarreta, una mica rotllo MATRIX, i xop fins les celles.

Epíleg

En acabat, ens vam eixugar una mica i vam anar a dormir a la casa que l'Oriol té per aquí a prop. Ens vam adormir només tocar els llençols. Aquest matí a les dotze, ens hem llevat, i el primer que hem fet ha estat una remullada a la piscina. Colofó final. Quin regalasso.

Au doncs, me'n vaig a dinar i a fer una bona migdiada, a veure si se'm desvetllen les orelles, que dels petards encara em xiulen constantment... o és que esteu parlant malament de mi, bandarres?