30 de març de 2014

Incongruències bancàries


Ja estic preparant les vacances d'estiu. Vaig buscar els bitllets d'avió i vaig trobar una bona oferta. Però és clar, per bona oferta que sigui, un viatge llarg per a tres persones és un import considerable, així que en mirar de comprar, l'import superava el límit de la meva targeta de crèdit.

Em vaig posar en contacte amb Barclays, el meu banc, per a que m'ampliessin el límit ni que fos de manera temporal. Em van dir que em contestarien per escrit. Passaven els dies i no rebia cap resposta, i ja sabeu com va això, com més s'acosta l'estiu, més pugen els bitllets d'avió, i el bon preu que havia trobat s'estava convertint en no tan bo. Així que vaig tornar a trucar, i em van dir que no els havia entès bé, que em contestarien per escrit en un moment o altre, però el que em dirien per escrit seria que NO.

Acollonant. Tinc els diners per fer aquesta compra, i ells, Barclays, que són el meu banc, ho poden veure i comprovar quan vulguin. No vull una ampliació del crèdit de la meva targeta, vull una ampliació del límit del meu mitjà de pagament per pagar amb diners que tinc i són meus, no els els estic demanant.

Ho considero una manca de confiança extraordinària cap a un client que disposa dels diners i que sempre ha demostrat solvència. No m'agrada, però em resigno i busco altres maneres de fer el pagament. No és fàcil. He de fer múltiples operacions, entre les quals destaca enviar un fax (Un fax! Que som al segle XXI, redéu!). Costa, però ho aconsegueixo. Ja tinc els meus bitllets per a les vacances. Tot acabaria aquí i no seria més que una altra experiència decebedora amb el sistema bancari, si no fos pel que va passar dos dies després.

Al cap de dos dies del meu periple innecessari per comprar els meus bitllets, trobo una carta de Barclays a la bústia. En aquesta carta adreçada a mi, es congratulen en anunciar-me que tinc preconcedit un crèdit de fins a 20.000 eurus (20.000 eurus!!!) per gastar en allò que m'il·lusioni. És a dir, que el senyor Barclays no em permet gastar-me els meus diners, però em dóna a crèdit tots els diners que no són meus que vulgui. Per acabar de rematar el despropòsit, endevineu quina és la imatge que llueix en el fulletó en el que m'oferien crèdit? Efectivament. Un avió.


4 comentaris:

stratosergio ha dit...

Juas, lo de l'avió, brutal, quina broma!

susana ha dit...

Jajajaj!! La BOMBAAAA!!! Ahghh!! Però lo important és que teniu els bitllets!!! :)

Toy folloso ha dit...

El paraigua per quan fa sol, amic....

Obat Tradisional Jantung Koroner ha dit...

juas la ma sida kmaha aing