Estripant mites

Fa molts anys, en una trobada amb amics al voltant d'unes cerveses, vam començar a parlar de cinema. No va passar gaire estona fins que algú va treure a relluir Blade Runner. La meva reacció immediata va ser la que tinc sempre amb aquesta pel·lícula, i vaig dir en veu alta: "Pfff... vaya penyassu...". 

Així que ho vaig haver dit me'n vaig penedir. Quan estripes així un mite, de seguida surten els experts que et diuen que ets un ignorant i que no tens gust. Però per a la meva sorpresa, el més cinèfil de la colla va respondre amb un sonor "homeeeeeeeee!!!".

-Què passa -li vaig preguntar. I em va contestar que per fi es trobava amb algú que s'atrevia a dir la veritat sobre Blade Runner.

En aquell moment havia intentat veure-la dos cops. I tots dos cops la vaig trobar lenta, insulsa i sense cap interès. No puc dir si és una obra mestra o una genialitat, perquè en les dues ocasions em vaig adormir. Literalment. Posteriorment ho he intentat un altre cop. Amb resultat idèntic.

Ara fa trenta anys de l'estrena del film, i la xarxa, i especialment twitter, tornen a anar plens de lloances a Blade Runner. I ahir a la nit vaig piular just això que estic explicant. Els comentaris dient que l'he de tornar a veure no es van fer esperar, però em vaig tornar a sorprendre de veure que no estic pas sol. A molta gent li passa el mateix que a mi. 

Què voleu que us digui. Per molt mite que sigui, trobo que és un penyassu.