30 de març de 2012

Telegraph Road


Dia estrany per posar la meva peça favorita de tota la història del rock. I brutal com, trenta anys després, la lletra segueix sent tan vigent per moments com el nostre. És eterna.

Espera't a arribar a casa, tanca tots els llums i escolta aquests catorze minuts d'història contemporània. Després, seràs una persona diferent. Segurament millor. Believe in me, baby. 

I used to like to go to work but they shut it down
I got a right to go to work but there's no work here to be found
yes and they say we're gonna have to pay what's owed
we're gonna have to reap from some seed that's been sowed

 ***

but believe in me baby and I'll take you away
from out of this darkness and into the day
from these rivers of headlights these rivers of rain
from the anger that lives on the streets with these names
'cos I've run every red light on memory lane
I've seen desperation explode into flames
and I don't want to see it again. . .

From all of these signs saying sorry but we're closed
all the way down the telegraph road. 

<<<<<<<>>>>>>>


M'agradava anar a treballar, però van tancar. 
Tinc el dret de treballar, però aquí no hi ha feina
I diuen que hem de pagar el que es deu
que hem collir la llavor que vam plantar

***

Però confia en mi, nena, i te m'emportaré
fora d'aquesta foscor, cap al dia
des d'aquests rius de fars de cotxe, d'aquests rius de pluja
de la ràbia que viu als carrers amb aquells noms
m'he saltat tots els semàfors vermells en l'avinguda de la memòria
i he vist la desesperació explotar en flames
i no ho vull veure mai més...

Passant per davant de rètols que diuen "Ho sentim però hem tancat"
Tot el camí, per Telegraph Road


  

7 comentaris:

Oscar Julià ha dit...

Ara m'has fet emocionar.

Dani R. ha dit...

Fua!

stratosergio ha dit...

14 minuts de "gallina de piel"

Charlie ha dit...

Go Angels Go!

Alepsi ha dit...

M'ha encantat!!!! T'he de dir que no l'havia sentit mai i se'n va directe a la meva llista de reproducció!!!!

Gràcies!!

Puji ha dit...

Oscar, ja veus, tant et faig enfadar com et faig emocionar. És el que té l'amistat (Ay, que bonito, ay)

Dani i Sergio, tremenda un cop i un altre. Eterna.

Charlie, quan els Angels ens atrevim a tocar aquesta anirem de pet l'infern per sacrílegs...

Els quatre d'aquí a dalt: a vosaltres ja comptava que us agradaria, però acabem d'evangelitzar l'Alepsi! Un petonàs emocionat!!!

Alyebard ha dit...

Thumbs up!