28 de març de 2012

Demà, vaga


No he fet vaga mai a la vida. Només una vegada vaig decidir fer-ne, però em van designar com a serveis mínims i no la vaig poder fer. A part d'aquesta, he tingut moltes ocasions de fer vaga. N'hi ha hagut de generals i de sectorials, però mai les he secundat. En primer lloc perquè sempre he pensat que fer vaga no serveix absolutament per a res, fa perdre un dia de sou que s'estalvia l'empresa, i a sobre, legitima els seus convocants, uns sindicats antiquats, podrits, corruptes i dependents dels poders contra els que diuen lluitar.

Però demà, per primer cop, no aniré a treballar. El que estem vivint no té precedents. En dos anys hem perdut drets laborals i socials, benestar, poder adquisitiu i serveis públics que havíem trigat dècades a assolir. Tot en nom d'una crisi impostada, totalment inversemblant, però que s'ha fet real a base de repetir el seu nom. Perquè els diners no desapareixen. Algú se'ls ha quedat, i ara ha de pagar els plats trencats la classe treballadora, que a sobre, s'ha de sentir culpable d'haver millorat el seu nivell de vida. I jo no em puc quedat callat davant de tot això.

Els ciutadans només tenim dues vies d'expressar el que pensem. Una és a les eleccions, i l'altra és fent vaga. Curiosament, de totes dues es diu que no serveixen per a res, i així com amb la primera, m'he obstinat a exercir el meu dret un cop i un altre, demà també l'exerciré amb l'altra per primer cop. I sé que els líders sindicals grassos, inútils i mesells, s'ompliran la boca amb el meu esforç i amb el de milions com jo, però m'és igual, perquè la meva protesta també és contra ells. Demà utilitzaré l'única manera que tinc de dir que ja n'hi ha prou, i de començar a reconstruir un estatus que ens han robat. I segurament el temps em donarà la raó quan pensava que no serveix per a res, però la meva consciència social no dormiria tranquil·la si no fes aquesta demostració de força, si no exercís aquest dret que, de moment, encara no m'han retallat.

7 comentaris:

Dani Gadea ha dit...

Signo. Totalment. Aquest és el meu discurs gairebé clavat quan parlo de la vaga amb la gent. També entenc a la gent que no en fa perquè està segura que no serveix per a res... però també els dic: pensa que els teus fills algun dia t'assenyalaran per haver sigut la generació que "s'ho va carregar tot". Llavors, tu has de poder dir: "jo vaig fer alguna cosa per evitar-ho". Si no és una vaga, almenys alguna altra cosa... però vigileu les nostres consciències, que a la llarga, ens farà molt de mal a les nostres generacions acomodades que ja no recorden els nostrs avis i besavis que es van deixar sous, feines, salut i fins i tot vides per lluitar per aquests drets. I no és demagògia.

El porquet ha dit...

El més important és que la gent tingui TOTAL llibertat per a decidir si vol fer vaga o no (independentment de la seva utilitat... que penso exactament com tu).

Però és que ni en això ja hi ha llibertat. La dreta amenaçarà per a treballar i l'esquerra amenaçarà per a no treballar. I com sempre, al mig, el treballador cada cop més desvalgut i menys representat pels "seus" polítics i els "seus" sindicats.

Oscar Julià ha dit...

El problema és que els diners no han desaparegut, perquè mai han existit.

miki ha dit...

M'has convençut, jo penso exactament igual, i estava indecis, pero es veritat que la meva consciencia no hem deixaria dormir tranquil.


Tot i que sol hi ha una cosa que divergeixo un pelet, els sindicats i major part de sindicalistes, estan apoltronats, no se si secunden al poder, però conec més sindicalistes que s'aprofiten del seu estat que fer coses per els altres, pero segueixo pensant que si no hi fossin estariem encara molt pitjor.

Si volgues estar com EUA, amb drets laborals, m'en aniria allí.

A la que afegiria que si qeu es veritat que tots hem estirat més el braç que la maniga... i aquí incloc a tot Cristo sense excepció encara que sol ho paguem els del mig cap avall...

Dani R. ha dit...

Molt ben raonat, tot i que jo segueixo pensant que el mecanisme de vaga contra el legislador no té massa sentit. Sí el té quan la fas contra el teu patró.

I efectivament, els diners sí desapareixen. Quan la teva casa algú la valora en 10 un dia i en 4 al cap de dos anys el pempims han volat. Que és una altra menerea de dir el que ha dit l'Oscar.

Dani R. ha dit...

Miki, pels drets laborals als EUA et refereixes a les taxes d'atur màximes del 10% en el pitjor moment de la crisi en lloc de les del 20% que tenim aquí?

;-)

miki ha dit...

Dani R.

hem refereixo als drets que fan , que grans empreses de un dia per l'altre fotin fora 20.000 treballadors i al cap de 15 dies contractin 12.000 amb un sou més baix. Amb que un porti molt temps a una feina ial dia següent li digui que no torni,

Amb el dret a treballar, però no per que si no no tinguis on caure mort si un dia et fiques malalt i es culpa teva per que en aquell moment no tenies un treball prou digne que no et cubria la sanitat... entre d'altres coses