http://instagram.com/14_puji YouTube

26 de març del 2012

If you wanna run cool...

Foto: ©ANCAL Produccions. 2012
Quan ens van proposar fer de punt d'animació de la Marató vam acceptar de seguida. No és cada dia que un té la oportunitat d'actuar davant gairebé 20.000 persones. De totes maneres, tot eren incerteses. Un concert a quarts de deu del matí? Per gent que passa corrent? No teníem ni idea de com seria.

Jo pensava que els corredors estarien o bé extenuats o bé concentrats en mantenir el seu ritme, i que uns paios fotent soroll a mig camí faríem més nosa que servei. Res més lluny de la realitat. Passaven per davant nostre amb un somriure d'orella a orella, aplaudint, saludant, cridant, aixecant el polze, fent fotografies, alguns fins i tot ballant. Va ser una experiència emocionant de debò. Realment, els estàvem ajudant a seguir endavant. 

En els moments de màxim pas de maratonians, teníem una autèntica munió de gent escoltant-nos. Era com un concert multitudinari "on the run". A més em va fer una il·lusió enorme veure amics entre els herois que gosaven fer 42 quilòmetres corrent: en José Maria, en Josep, l'Ivan, la germana de la Sílvia que no recordo com se diu, l'Eduard, en Carlos, el Porquet de Sant Antoni, i l'Adju. Bé, l'Adju per molt que es va desganyitar cridant-me no el vaig veure, però compta igual. Felicitats, campions!

La son, el fred de primera hora, tantes emocions i tantes distraccions, es van cobrar el seu preu. Musicalment, va ser un dels pitjors concerts dels Angels, però per contra, va ser, de llarg, el que va rebre més aplaudiments.

Una inesperada i sorprenent experiència musical, social i humana. Repetiria demà mateix.

6 comentaris:

Sergi Silperse www.catalanet.cat ha dit...

+1 Va ser increïble!! Tot i que després vam acabar fets caldo. Va ser una gran experiència. Els havíem d'animar nosaltres i en realitat ens van animar ells!

Go! Angels go!

Sergi ha dit...

I com a mínim, una experiència totalment diferent, original. Segur que ha d'animar molt això de trobar-te punts d'animació com aquest. De totes maneres, em sembla que jo preferiria mirar-m'ho també des de dalt de l'escenari que corrent!

stratosergio ha dit...

Va ser realment interessant!

Unknown ha dit...

Enhorabona un cop més.

A veure si l'any que ve, passo jo corrent i hi torneu a ser ;-P

Joan ha dit...

Sóc dels animats que van passar per allà. Realment, una mica de canya ens va ajudar molt. Moltes gràcies, nois!

El porquet ha dit...

Tinc el dubtós honor d'haver-vos vist per primer cop en concert... tot corrent la marató. Com ja t'he dit ara sí que ja toca venir a veure'us en un terreny més idoni, una sala de concerts!

Esperava l'arribada al km 18 per a veure'us. Ho portava pensant des del principi. Va ser fantàstic intuir la vostra música de lluny i al passar per allà, braços enlaire i un somriure còmplice! Genial!

Què bé m'haguéssiu vingut al km 35...