Foto: ©ANCAL Produccions. 2012
|
Jo pensava que els corredors estarien o bé extenuats o bé concentrats en mantenir el seu ritme, i que uns paios fotent soroll a mig camí faríem més nosa que servei. Res més lluny de la realitat. Passaven per davant nostre amb un somriure d'orella a orella, aplaudint, saludant, cridant, aixecant el polze, fent fotografies, alguns fins i tot ballant. Va ser una experiència emocionant de debò. Realment, els estàvem ajudant a seguir endavant.
En els moments de màxim pas de maratonians, teníem una autèntica munió de gent escoltant-nos. Era com un concert multitudinari "on the run". A més em va fer una il·lusió enorme veure amics entre els herois que gosaven fer 42 quilòmetres corrent: en José Maria, en Josep, l'Ivan, la germana de la Sílvia que no recordo com se diu, l'Eduard, en Carlos, el Porquet de Sant Antoni, i l'Adju. Bé, l'Adju per molt que es va desganyitar cridant-me no el vaig veure, però compta igual. Felicitats, campions!
La son, el fred de primera hora, tantes emocions i tantes distraccions, es van cobrar el seu preu. Musicalment, va ser un dels pitjors concerts dels Angels, però per contra, va ser, de llarg, el que va rebre més aplaudiments.
Una inesperada i sorprenent experiència musical, social i humana. Repetiria demà mateix.
6 comentaris:
+1 Va ser increïble!! Tot i que després vam acabar fets caldo. Va ser una gran experiència. Els havíem d'animar nosaltres i en realitat ens van animar ells!
Go! Angels go!
I com a mínim, una experiència totalment diferent, original. Segur que ha d'animar molt això de trobar-te punts d'animació com aquest. De totes maneres, em sembla que jo preferiria mirar-m'ho també des de dalt de l'escenari que corrent!
Va ser realment interessant!
Enhorabona un cop més.
A veure si l'any que ve, passo jo corrent i hi torneu a ser ;-P
Sóc dels animats que van passar per allà. Realment, una mica de canya ens va ajudar molt. Moltes gràcies, nois!
Tinc el dubtós honor d'haver-vos vist per primer cop en concert... tot corrent la marató. Com ja t'he dit ara sí que ja toca venir a veure'us en un terreny més idoni, una sala de concerts!
Esperava l'arribada al km 18 per a veure'us. Ho portava pensant des del principi. Va ser fantàstic intuir la vostra música de lluny i al passar per allà, braços enlaire i un somriure còmplice! Genial!
Què bé m'haguéssiu vingut al km 35...
Publica un comentari a l'entrada