El Govern de Catalunya ja ha portat a terme una primera onada de retallades durant aquest any i n'ha anunciat una segona per al que ve. I espera't. Alguns hi estaran d'acord, d'altres en contra, i podríem mantenir aquesta discussió in eternum sense acabar de posar-nos mai d'acord. Però el que no té discussió és que els ciutadans de Catalunya hem perdut i perderem poder adquisitiu, drets socials i en definitiva, qualitat de vida.
Mentrestant, el Govern espanyol, tot just ha començat a retallar quatre coses, i altres governs autonòmics de l'Estat no només no han retallat sinó que segueixen fent creixer la seva inversió en benestar públic.
Independentment de si les retallades són, o no, el camí, quan aquesta crisi acabi, com sempre, hi haurà qui sense patir en absolut o esforçant-se molt menys, s'haurà aprofitat del nostre sacrifici, i sortiran abans del pou, mentre nosaltres seguim fent exercici d'austeritat per apuntalar el país. El nostre i el seu.
Llavors serà el moment de veure si el President i el Govern que tinguem en aquell moment és tan valent com ho ha estat aquest per retallar l'irretallable, i dóna un cop de puny al púlpit del Parlament, per posar els punts sobre les is, sacsejar la cua i engegar les rèmores a la merda, o bé segueix la corrent oceànica aguntant el pes dels que s'aprofiten de nosaltres usant com a excusa la ja odiosa expressió del (puto) peix al cove.
3 cullerades:
I és que un altre camí sempre sembla que sigui demanar la lluna en un cove. Convertim la lluna en peix i marxem a fotre'ns una bona parrillada d'aquest peix... nosaltres sols.
Fa falta una bona sotragada.
No ho faran mai de la vida. Només es plegarien a prendre mesures (i de maquillatge) en cas que la pressió que vingués de baix els resultés absolutament insuportable i veiessin perillar de debò la seva posició. Donat que els conats de protesta es van autodesacreditar públicament després dels fets de la Ciutadella i les alternatives mantenen un llenguatge tan caduc com el dels que pressumeixen de ser demòcrates, aquesta possibilitat és encara molt i molt remota...
Publica un comentari