Les coses no sempre van com les desitjaríem, ni en el temps ni en la forma. Voldríem que les coses que fan mal acabessin abans i amb tranquil·litat, serenitat i justícia autèntica, que el fi mai justifica els mitjans. Però tot i aquestes variables que no està a les nostres mans controlar, ahir els capricis del destí es van unir en un sol dia per fer del món un lloc, com a mínim, més habitable.
Si anem a dues resolucions per dia, potser només necessitem una eternitat enlloc de dues per a acabar amb les barbaritats d'aquest món.
Em posaria a parlar de política, de drets humans, de violència gratuïta injustificable, de manipulació de la informació i d'un llarg etcètera, però deixem-ho per dilluns, que és divendres, a La cullerada toca cançó, i avui, com ahir, pot ser un gran dia, i demà també.
La foto és del Flickr d'un tal Papalars
3 comentaris:
Tu també vas amb set anys i deu mesos de retard?
bona cançó. I ja parlarem el dilluns de polìtica.
També prefereixo la música, francament. Necessito un break!
Publica un comentari a l'entrada