21 d’octubre de 2011

Un gran dia


Les coses no sempre van com les desitjaríem, ni en el temps ni en la forma. Voldríem que les coses que fan mal acabessin abans i amb tranquil·litat, serenitat i justícia autèntica, que el fi mai justifica els mitjans. Però tot i aquestes variables que no està a les nostres mans controlar, ahir els capricis del destí es van unir en un sol dia per fer del món un lloc, com a mínim, més habitable.

Si anem a dues resolucions per dia, potser només necessitem una eternitat enlloc de dues per a acabar amb les barbaritats d'aquest món.

Em posaria a parlar de política, de drets humans, de violència gratuïta injustificable, de manipulació de la informació i d'un llarg etcètera, però deixem-ho per dilluns, que és divendres, a La cullerada toca cançó, i avui, com ahir, pot ser un gran dia, i demà també.




La foto és del Flickr d'un tal Papalars


3 comentaris:

Josep ha dit...

Tu també vas amb set anys i deu mesos de retard?

Alyebard ha dit...

bona cançó. I ja parlarem el dilluns de polìtica.

Ferran ha dit...

També prefereixo la música, francament. Necessito un break!