Segle XXI. Any 2011. Mes de maig. Dia 15. Una colla d'arreplegats surten al carrer dient que els estan prenent el pèl, que qui governa és el capital, i que els polítics que escullen cada quatre anys només responen als interessos d'aquest capital i vist que no poden fer res més, miren d'aprofitar-se del seu càrrec tan com poden.
Al final resulta que els quatre arreplegats no són quatre, sinó que són uns quants més, i tot i que els mitjans, també dominats pel capital, intenten menysprear-los i silenciar-los tant com poden, acaben tenint ressò internacional. Els partits polítics majoritaris (que ho són perquè no en deixen entrar de nous a repartir-se el pastís del poder i les subvencions) diuen, o bé que han captat el missatge i miraran d'esmenar-se, o bé que els arreplegats, a més d'arreplegats són radicals, antisistema, comunistes, o fins i tot terroristes.
Segle XXI. Any 2011. Mes d'octubre. Dia 15. El soroll dels arreplegats s'ha escampat per tot el món i és evident que no són arreplegats, i tornen a sortir al carrer, però els mitjans de comunicació ho consideren una anècdota i només parlen de 80 persones que han incendiat un cotxe a Roma.
Mentrestant, els partits polítics majoritaris preparen la campanya electoral, i enlloc de fer propostes concretes per esmenar la situació d'expoli que viuen els ciutadans, prenent nota de les pistes que han anat deixant els arreplegats, continuen a la seva, fent electoralisme ranci, sense més missatge que "els de l'altre color són el dimoni", i en algun cas, no gaire excepcional, es treuen la llengua i es fan pam i pipa els uns als altres.
I els pobres ciutadans són cada dia més pobres ciutadans, cada dia n'hi ha més a l'atur, i els seus quantiosos impostos només serveixen per pagar els interessos del deute acumulat, i com que després d'aquests interessos no queda gairebé res, el deute segueix creixent per pagar els serveis, i els interessos també segueixen creixent, i això vol dir que els sous i les pensions baixaran i els impostos pujaran per poder-los pagar.
Segle XXI. Any 2011. Mes de novembre. Dia 20. Malgrat el panorama, la majoria dels pobres ciutadans tornen a votar els lamentables partits polítics majoritaris, que tornen a aprofitar-se tant com poden del seu càrrec i venen el país definitivament al capital.
Ja ho veieu, estimats alumnes: aquesta puta merda va ser el segle XXI.
Al final resulta que els quatre arreplegats no són quatre, sinó que són uns quants més, i tot i que els mitjans, també dominats pel capital, intenten menysprear-los i silenciar-los tant com poden, acaben tenint ressò internacional. Els partits polítics majoritaris (que ho són perquè no en deixen entrar de nous a repartir-se el pastís del poder i les subvencions) diuen, o bé que han captat el missatge i miraran d'esmenar-se, o bé que els arreplegats, a més d'arreplegats són radicals, antisistema, comunistes, o fins i tot terroristes.
Segle XXI. Any 2011. Mes d'octubre. Dia 15. El soroll dels arreplegats s'ha escampat per tot el món i és evident que no són arreplegats, i tornen a sortir al carrer, però els mitjans de comunicació ho consideren una anècdota i només parlen de 80 persones que han incendiat un cotxe a Roma.
Mentrestant, els partits polítics majoritaris preparen la campanya electoral, i enlloc de fer propostes concretes per esmenar la situació d'expoli que viuen els ciutadans, prenent nota de les pistes que han anat deixant els arreplegats, continuen a la seva, fent electoralisme ranci, sense més missatge que "els de l'altre color són el dimoni", i en algun cas, no gaire excepcional, es treuen la llengua i es fan pam i pipa els uns als altres.
I els pobres ciutadans són cada dia més pobres ciutadans, cada dia n'hi ha més a l'atur, i els seus quantiosos impostos només serveixen per pagar els interessos del deute acumulat, i com que després d'aquests interessos no queda gairebé res, el deute segueix creixent per pagar els serveis, i els interessos també segueixen creixent, i això vol dir que els sous i les pensions baixaran i els impostos pujaran per poder-los pagar.
Segle XXI. Any 2011. Mes de novembre. Dia 20. Malgrat el panorama, la majoria dels pobres ciutadans tornen a votar els lamentables partits polítics majoritaris, que tornen a aprofitar-se tant com poden del seu càrrec i venen el país definitivament al capital.
Ja ho veieu, estimats alumnes: aquesta puta merda va ser el segle XXI.
5 comentaris:
Gràcies per enfonsar-nos més encara en la dillunsnitis aguda:
"Mes de novembre. Dia 20. Malgrat el panorama, la majoria dels pobres ciutadans tornen a votar els lamentables partits polítics majoritaris, que tornen a aprofitar-se tant com poden del seu càrrec i venen el país definitivament al capital."
Cop de mall!
Cop de mall a saco i sense pietat. I mira, jo que continuo sent optimista, malgrat tot! S'estan despertant cada vegada més consciències, com bé dius, i això és anar en la bona direcció.
Jo no vull un govern que només és posat en tela de judici un cop cada quatre anys, i que disposa de 48 mesos sencers per fer amb els meus calers (i els teus, i els de l'altre) el que els surt dels nassos. Per exemple: comerciar amb armament. Per exemple: construir aeroports a cada capital de comarca. Per exemple: muntar trens d'alta velocitat a cada poble de Castella. Per exemple: ...
LLavors vosté que recomana senyor professor, que es voti el 20-N o no??
Val, que facin la revolució. Però que es dutxin abans. El sg. XXI serà una puta merda pels d'abaix, com el XX, i el XIX i ...
Publica un comentari a l'entrada