- Hey! Come quickly! They say the fucking italians are shouting in the beach again, let's go kick their asses!
- Oh, man, what the fucking are you sayin'? We are in Lloret. There's plenty of bars, plenty of discos, plenty of girls, plenty of good friends. Fuck the italians off and come have a drink with me! There sure is a bar around where is gonna be happy hour again.
- You know what? World would be easier with more people like you. Let's go buy you a beer.
3 comentaris:
Mare meva, Lloret aquests dies. De totes formes, el problema va molt més enllà. Ho comentava ahir al Facebook d'algún mitjà català: nord enllà, la imatge que te moltíssima gent jove d'Espanya (digue'm-ho així) és: un país per anar a l'estiu, on gaudir del sol que al nostre país a penes veiem durant l'any; un país on a la gent li mola sortir, viva la fiesta; menjarem paella, beurem birres més barates que a casa nostra (falç, però això ho descobreixen massa tard), cardarem el que no està escrit, amb locals o forani(e)s borratxos com naltros... i quann n'estiguem tips tornarem a casa i currarem 11 mesos per tirar endavant el país. L'estiu que ve ja hi tornarem.
Espanya és el putiferi d'Europa.
Realment veient les imatges de Lloret veus que la cosa és sèria, va més enllà de quatre crits als carrer per anar un xic borratxo!
El comentari d'en Ferran l'he trobat encertadíssim, fa pena quan et diuen España, fiestaaa! Et fa vergonya, sort encara del Barça i en Ferran Adrià que si no es pensen que som salvatges.
Ostres, ni fet exprés, paraula de verificació: (allò que fan tots els guiris de lloret a les 3 de la matinada al sortir del bar): ESSES.
Salut!
I sort dels petits pobles que conserven l'encant català...
Per cert, sort que he mirat, perquè l'anglès, nano, el porto fatal!!!
Publica un comentari a l'entrada