9 d’agost de 2011

L'ombra de Malthus

A finals del segle XVIII, un tal Thomas Malthus va advertir que la població humana no parava de créixer, que els recursos eren limitats, i això portaria a una gran catàstrofe. Evidentment, el temps ha demostrat que Malthus era un exagerat, però la seva teoria va ser un toc d'alerta. Va ser el primer a dir que el creixement demogràfic de la humanitat té límits que cal contemplar. 

Han passat dos-cents anys, i la població humana al planeta s'ha multiplicat per set. A finals d'aquest any arribarà als 7.000.000.000 de persones, i tot i que la tendència és a frenar el creixement, cap al 2050 arribarem als 9.000.000.000. I l'ombra Malthus torna a planejar sobre nostre, no només amb l'amenaça de la manca d'aliment, sinó també d'altres coses igualment importants, com l'accés a l'aigua potable, a instal·lacions de sanejament, a l'energia o a espai lliure de contaminació.

Hi ha esperança, perquè a més de 7.000.000.000 tractes digestius treballant a tota màquina, hi ha 7.000.000.000 de cervells empescant-se com viure millor, però passi el que passi, el nostre planeta serà un lloc diferent, i el millor és que ens hi anem fent a la idea.


Cliqueu aquí per veure el vídeo amb subtítols en castellà.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens tota la raó, i a mes es que no la població, sino la quantitat de recursos que consumeix una persona augmenta exponencialment, que això es el que ho fa més preocupant...

Xavi ha dit...

Ese tal Malthus se "olvidó" de que los cambios productivos (tecnológicos y energéticos) influyen sobremanera en el crecimiento demográfico. El problema no es tanto el crecimiento poblacional, sino la distribución de los alimentos y la energía, puesto que los avances productivos se suceden continuamente. Curiosamente, para ese tal Malthus, la solución radicaba en la reducción de las desigualdades económicas (cuanto más acceso hay a la comida, menos churumbeles se necesitan para conseguir esa misma comida).
Tristemente, hay 100 personas que piensan en cómo vivir mejor ellos, a costa de una economía basada en la escasez alimenticia globalizada... Un saludo!!!

Clidice ha dit...

I també caldrà que tots comprenguem que l'ideal de llibertat que ens està guiant no és el correcte. Caldrà veure si som capaços de prescindir i plegar-nos al bé comú.

Ferran ha dit...

It's not space we need, but balance. Per mi es la clau del missatge de l'interessant vídeo, que va en la línia del que comenta en Xavi en les línies 4 i 5.

No puc estar-hi més d'acord.

Puji ha dit...

Anònim, i encara més preocupant és que el que creix exponencialment és la quantitat de recursos que consumim algunes persones.

Xavi, que ilusión me hace verte por aquí! Segurament la solució està en la distribució equilibrada dels recursos, i això ens portarà a la racionalització reproductiva, per deixar de comportar-nos com un virus.

Clídice, això serà el més difícil. Ens toca renunciar a nosaltres, i als qui després de segles de subdesenvolupament veuen que arriben al nostre nivell.

Ferran, balance, in all the ways, is definetely what we need.

Dani R. ha dit...

"Standing shoulder to shoulder all 7 billion of us would fill the city of Los Angeles". Wow! 8-0

jomateixa ha dit...

El problema és que cada cop aquestes persones utilitzem més recursos i crec que ja ens costa massa deixar de fer-ho. Caldria un gran canvi i ja estem massa ben acostumats. I els nostres fills... uf aquests si que les passaran magres, estan massa acostumats a tenir molt més del que necessiten i a fer anar els recursos sense miraments, per molt que a les escoles facin clases sobre el tema i a casa sentin sermons i raons...