Retallar

Retallar a l'administració pública és de valents. La prova és que portem més de tres anys de crisi i fins ara ningú s'hi havia atrevit. I com que ningú havia gosat agafar les tisores i analitzar que era necessari i què era superflu, ara la necessitat d'estalvi és imperiosa. I el Govern de Convergència té ànima de jardiner, i com que d'esporgar ja no hi som a temps, han tret la segadora mecànica i han començat a escapçar tot el que han trobat pel camí, sense parar-se a pensar si deixaran ciutadans sense serveis o no. 

L'excusa és que Espanya ens exigeix més austeritat, i tots diem és clar, és clar, són temps difícils i tots ens hem d'estrènyer el cinturó. El problema és que mires les dades de despesa i nombre d'empleats públics per habitant i resulta que els catalans ja fa temps que som dels que més ajustats estem, i ara, un cop més, som els que ens toca més sacrifici. I el farem, o i tant que el farem, però quan necessitem anar al metge perquè tenim la grip i ens haguem d'esperar quinze dies, quan ens hagin d'operar i ens diguin que l'operació que necessitem no és prioritària i queda suspesa, quan els nostres fills estiguin en aules de cinquanta perquè no hi ha prou mestres, o no hi hagi corrent a l'escola per fer anar aquests magnífics ordinadors que els hem comprat, potser llavors als ciutadans se'ns carregaran les pilotes i haurem d'agafar el comandament de la segadora i retallarem allò que no sona.