M'he quedat sense feina, m'he quedat sense diners, m'han apujat la hipoteca. No tinc sabates, ni roba ni classe, no puc posar-me perfums. M'he quedat sense res. He perdut el coneixement, la cultura i l'educació. Ja no tinc nom, ja no tinc amics, ja no tinc secrets, ja no tinc Déu.
Però per molt perdut que estigui, per molt que m'hagin arrencat, tinc coses que ningú es podrà emportar. El meu cap amb els seus cabells, els ulls, les orelles, la boca, el meu somriure. L'esquena ampla, la llengua, el cor, l'ànima. Em tinc a mi mateix. Braços, cames, mans i peus amb els seus dits, la meva pell i la meva sang.
I sóc lliure. I estic viu. I aquesta vida la penso viure.
Oitant!
Però per molt perdut que estigui, per molt que m'hagin arrencat, tinc coses que ningú es podrà emportar. El meu cap amb els seus cabells, els ulls, les orelles, la boca, el meu somriure. L'esquena ampla, la llengua, el cor, l'ànima. Em tinc a mi mateix. Braços, cames, mans i peus amb els seus dits, la meva pell i la meva sang.
I sóc lliure. I estic viu. I aquesta vida la penso viure.
Oitant!
2 comentaris:
Una espurna d'esperança sempre oberta. Bon cap de setmana!
Ànims i molta sort!
Publica un comentari a l'entrada