20 de gener de 2011

Coses que passen


Si heu practicat mai un esport d'equip ho sabreu. Hi ha partits en què, per molt que sàpigues la importància, per molt que estiguis conscienciat de guanyar, per molt motivat que estiguis, no se sap ben bé per què, les cames no tiren com sempre, la lucidesa tàctica desapareix i el mecanisme de l'equip no funciona, ni de bon tros, tan ben greixat com habitualment.

Això passa. Sempre. A tots els equips de totes les condicions. No hi ha motius obvis, però un dia, tot d'un plegat, passa. I és bo que passi, sobretot quan s'encadena una ratxa de bons resultats que et donen la impressió d'infalibil·litat. Aquests partits apajarats et baixen a terra, et recorden que ets mortal i que els mals dies existeixen.

Com que un partit d'aquests és una cosa que no es desitja, no es tria quan ve. I si tens la sort que l'atzar te'l porta en un partit sense transcendència i amb un marge ampli pels errors, benvingut sigui. I si et resulta que qui et venç és un equip (teòricament) molt inferior al teu, la bufetada de realitat és encara més efectiva.

I el pròxim partit arriba inexorablement, i no saps ben bé per què, les cames tornen a tirar com sempre, la lucidesa tàctica reapareix, i l'oli torna a córrer entre els engranatges del mecanisme de l'equip.

5 comentaris:

El porquet ha dit...

Paraula de Pep...ai no, de Puji.

Oscar ha dit...

Tens raó, el que passa és que tant tu com jo hem jugat en equips on això que dius de "sobretot quan s'encadena una ratxa de bons resultats" no passava. I el que era extrany era el contrari: tenir un bon partit...

Jordi ha dit...

Cuanta tonteria que teniu

zel ha dit...

Ai, ets un homes esperançat, ja ho veig...però ahir feien peneta, eh?

XeXu ha dit...

Si algun partit es podia perdre, aquest era el d'ahir. Tot i que a mi em fot, perquè m'agraden els records, però millor ahir que dissabte, oi?

Però ara confessa, quan temps feia que tenies pensat fer aquest post, i el Barça no et deixava perquè portava un munt de partits guanyant??