De Mundial, de refregits i de com passa el temps

Anava a escriure un post sobre el Mundial de futbol i he recordat que el darrer Mundial va ser fa quatre anys, just el temps que fa que vaig obrir el blog. He tirat d'arxiu i resulta que el primer post després del de presentació, sabeu de què anava? Sí senyor, del Mundial de futbol. I vès que han passat quatre anys, però segueixo pensant el mateix que vaig escriure aquell dimarts de juny:

"M'agrada el futbol. Cada dia més. La setmana passada em feia il·lusió que comencés el Mundial, i tenia ganes de veure futbol, però mira... pfff.

Però divendres vaig veure el partit inaugural, Alemanya - Costa Rica. Gols, joc ofensiu, espectacle. Tot ha canviat. Ara tinc unes ganes boges de veure futbol. He vist partits a priori sense cap interès, que m'han fet saltar del sofà.

A més del futbol hi ha una altra cosa en què mai m'havia fixat i em fa molta gràcia. Els jugadors quan juguen amb la seva selecció es transformen, i representen els esteriotips del seu país. Per exemple ahir vaig poder veure diversos italians fent aquell gest tan característic amb tots els dits d'una mà junts i mirant cap amunt mentre diuen "Cosa dicce!".

Bé, doncs això, que estic entussiasmat! I avui juga Brasil! Buf..."

I fixeu-vos que curiós, que ahir va jugar Itàlia (Cosa dicce!) i avui juga Brasil. Hauré entrat en un bucle?

Una cosa sí que ha canviat. Llavors m'era igual qui guanyés. Aquest any vaig amb un equip. Allez la Côte d'Ivoire!!!