http://instagram.com/14_puji YouTube

25 de març del 2009

Operació sofà

Quan ens vam emancipar vam comprar un dels mobles més importants de la casa, el sofà, a l'IKEA. Ens va sortir molt bé de preu, i vam pensar que si durava poc ja el canviaríem. Ha durat set anys, i ens ha donat moltes tardes de glòria fent la siesta mentre vèiem algun peliculón d'Antena 3. Fa un temps se li va trencar una pota del darrera, i vam decidir treure l'altra pota per equilibrar-lo. Això, juntament amb que les molles començaven a estar cardades, li va donar una inclinació cap enrera un pèl exagerada. Quan els convidats que venien a casa van començar a preguntar a quina hora despegava l'avió, vam decidir que era hora de jubilar-lo i comprar un sofà de debò.

Fa cosa d'un mes el vam triar i vam dir a la botiga que tinguessin en compte que vivim en un tercer sense ascensor i amb una escala estreta. - Uy, no te preocupes! Hemos llevado sofás a sitios queeeeeee....-.

Dilluns de la setmana passada em van trucar per dir que venien dimecres. Els vaig tornar a recordar la dificultat de la situació. - Ah! No te preocupes, los transportistas están acostumbrados -. Els transportistes van venir puntuals, vaig veure per la finestra com carregaven el sofà i el van entrar per la porteria. Als cinc minuts tornaven a picar l'intèrfon. - Oye, que er sofá no pasa por la ejcalera. Hay biga pa corgá polea. Vamo por la polea y vorvemo en un rato -. Vaja. Ja tenia el xou muntat. Al cap d'una estona van tornar a picar. - Oye! Puedej bajá un momento? -. Mau! Això no pinta bé. Em van explicar que hi havia uns cables de corrent que passaven molt a prop de la paret i el sofà hi podia xocar, i que no podien pujar-lo amb la politja. - Tendremoj que avisá a una grua. Ya te avisarán de la tienda -. Colloooooooooons. Divendres em van trucar. - Oye! Que no podemos venir hasta el lunes porqué el permiso del Ayuntamiento para cortar la calle hay que pedirlo con 48 horas de antelación -. Benvinguts al xou del sofà.

Dilluns van tornar a ser puntuals. I no va caldre tallar tot el carrer. Només un carril i la vorera. Això sí, vaig tenir el veïnat entretingut una estoneta. Ja desitjo que arribi el cap de setmana per fer una migdiada com Déu mana a la salut dels de la tienda, el tranjportijta, el gruijta, i a la nostra, és clar.




8 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Haha!! Bona, la crònica "sofaril". Però ei, Puji, el patiment ha valgut la pena: peaso migdiades que cauran en aquest tros de sofà, nen!!

Agnès Setrill. ha dit...

Quin tip de riure, gràcies! I bones migsiades!

DooMMasteR ha dit...

I encara sort que va entrar pel balcó XDDD

Ai! Que confiats que van!

Betty ha dit...

Aij! els gruijtes!! encara heu de donar gràcies perqué dintre de tot van ser pofesionalej! jajaja!

Toy folloso ha dit...

No hi facis "flexions", encara, tan nou...

Jordi ha dit...

Quin tors de sofà!! Felicitats per l'adquisició i l'aventura de regal. No et van fer pagar per la grua?

És clar que si l'haguessis comprat a l'IKEA t'haguessis estalviat tot això... És el que té comprar a IKEA... que has de fer de Juan Palomo, yo me lo guiso yo me lo como (entenguis per como a transporto, subo y monto).

Sagristana ha dit...

Òsita puta.. quin fart de riure!

Mai cap esforç serà prou gran per no voler gaudir d'un bon sofà. I quan més xou s'hagi de montar per posar-lo millor! Així es valora més home...

Charlie ha dit...

Ep! Tens un drac a la paret!