24 de març de 2009

Compàs d'espera

Estàvem preparats per un procés llarg i difícil, però el que no esperàvem era que ens l'allarguessin encara més. Els psicòlegs ens diuen que no ha passat prou temps des de que vam saber que els nostres fills no serien sang de la nostra sang. No que no estiguem preparats, ni que no ens haguem fet a la idea, ni que no haguem superat el trauma. Que no ha passat prou temps. Suposo que és més fàcil cenyir-se als cànons que dicta la psicologia enlloc de perdre el temps avaluant les persones, i a sobre s'asseguren la justificació en cas d'error.

Malgrat tot, hem decidit aparcar les acrituds i fer-los cas. Ens esperarem amb tota la calma del món i aprofitarem aquests tres mesos per relaxar-nos una mica i deixar fluir pensaments i emocions. I vés a saber, potser ens va bé i tot.

14 comentaris:

Mikel ha dit...

Em sembla una collunada com una casa de pages , qui cony son ells per decidir si ha passar prou temps o no...
En fi , ANIMS I PACIENCIA!!!!!

Clint ha dit...

L'única cosa que no podeu perdre en tot el procés és la paciència...ara seran els psicòlegs, després els papers, els canvis en les demandes...molta paciència i no capficar-se massa (difícil..ho se) però no us queda més que passar tot el procés, o sigui que endavant!
I dels "loquerus" aquests, agafeu el que us sembli positiu, de la resta fum!

Silperse www.catalanet.cat ha dit...

La putada és que us facin esperar...quan tot el procés és prou llarg... però Molts Ànims!!

Gerard Agudo ha dit...

estic amb en Clint, ànims i no perdeu la paciència...ja arribarà el moment aleshores l'espera haurà valgut la pena.

Oscar 7m76 ha dit...

ÀNIMS CUMPANYÉ!

I a mi ja em va bé que us facin esperar, així quan tot hagi acabat i tingueu un nou membre entre vosaltres, l'Espanyol haurà tornat a pujar i serà més fàcil convèncer-lo/la perquè es faci perico/a.

zel ha dit...

Millor la reconciliació amb el món per rebre'l amb l'esperit tranquil, quan hagi de ser, serà...
Petons!

Abogada en Bcn ha dit...

Puji...quina merda.

T'admiro per prendre-t'ho amb calma i sé que això és el millor que podeu fer. Així que us segueixo aplaudint i admirant. Tot arribarà.

Em sap greu també per el nano que us està esperant i que haurà d'esperar encara més per poder estar amb una familia com la vostra, que l'estimi, el cuidi i el faci feliç. No és just per ell tampoc.

Tot i així, tres mesos no són res.

MOLTS PETONS PER A TOTS DOS!!!!

Anònim ha dit...

Doncs que puc dir... doncs que s'hauran d' aprofitar aquests mesos. Disfrutar, prepararse, etc... i que aqí hi som per fer-los mes curts si cal.
Sergi family.

Jordi ha dit...

I no us han receptat també un balneari estil Caldea?? Quins collons!!

Agnès S. ha dit...

Ja he sentit molta gent queixar-se de les traves que no paren sembla benbé que als pares adobtius els posin a proves molt dures per assegurar-se uns bons pares. Sinó perquè fer esperar tant a uns i als altres? Paciència, valdrà la pena. I per la criatura més.

Dani R. ha dit...

Perspectiva company! Quan el nano/nana tingui 16 anys i et porti el noviet/novieta a casa els tres mesos d'espera extra del llunyà 2009 estaran enterrats sota tones i tones d'emocions i experiències.

Puji ha dit...

Moltes gràcies a tots per les vostres mostres de suport. Com podeu veure ens ho hem pres molt bé i seguint el que dieu molts, ens hem carregat de paciència.

Abogada, l'assignació de l'infant és el darrer pas, així que no hi ha cap nen esperant-nos. De fet, probablement, el nostre fill encara no ha nascut.

Òscar, serà perico/a per sobre del meu cadàver.

Dani, si quan tingui 16 anys em porta un tal Martí ja et pots anar calçant...

isapanchita ha dit...

Hola guapisims! com us diu tothom, anims i molte, molte, molte paciencia. Com vaig explicar-vos en el meu anterior escrit, en l´escola on treballo tenim nens de tot el mon, jo particularment he viscut l´espera amb alguns pares i os he de dir, perque sigueu conscients de la realitat, que segurament ja ho sabeu, hem viscut esperes de dos anys i mig. Pero com diu molt bé en Dani, quant s´ha acabat, no t´enrecordes del cami.

Abogada en Bcn ha dit...

Sí, lo del nen ho deia en "abstracte" on pensava en una persona en concret. Petonets Puji.