El dolent de la pel·lícula

Al món hi ha molta gent dolenta, i el cinema, des de sempre, els ha retratat amb més o menys fortuna. El cel·luloide ha aconseguit mostrar-nos els dolents des de la prespectiva de persones, i a vegades, de persones extraordinàries. Tots ens hem descobert sentint admiració pel lladre de bancs, complicitat amb el terrorista, simpatia per l'estafador, curiositat pel mafiós o fascinació pel psicòpata assassí en sèrie. Però hi ha certs dolents que sempre són dolents i que, fins i tot en la ficció, volem lluny de les nostres ments. Un d'ells és el policia corrupte. Aquella persona que té la missió de protegir-nos però s'aprofita de la seva posició per omplir la seva butxaca mitjançant l'obertura de forats en la xarxa que ens protegeix dels malfactors, és el blanc de tots els odis, al cine i també a la realitat.

Doncs la realitat ens acaba de lliurar un malo malísimo. Un indesitjable que, parant la mà, permetia (pressumptament) que dones estrangeres fossin portades ilegalment a Catalunya, fossin comprades i venudes, fossin explotades i fossin víctimes de la forma moderna de l'esclavatge. Un cabronàs que hauria de ser exposat a la plaça del poble per escarni de tothom. Miri'n senyors! Aquest home és la imatge del mal. Caram! Quina imatge periodística! Una clàssica notícia de primera plana. I, en canvi, què tenim? Un petit requadre a les portades, un article a la pàgina 10, l'última notícia del TN...

D'acord que uns policies amb armadura estomacant canalla hipiosa és una imatge més impactant, però després d'una setmana, potser ja comença a haver-n'hi prou, no? O és que hi ha alguna mà negra que potencia la lapidació dels mossos d'esquadra i protegeix la dignitat de la policia nacional?