28 d’octubre de 2008

Vol transoceànic (i II)

Imatge de Google

Vol transoceànic (I)


Un cop l'avió s'estabilitza i pren la velocitat de creuer, la noia li somriu.

- Perdona, no ens hem presentat, em dic Mònica.
- Jo Pere.

En Pere acosta el cap per fer-li dos petons, però ella s'atansa a la seva boca i envolta el llavi inferior d'ell amb els seus llavis carnosos i humits. En Pere, un cop més es queda sense parla. Ruboritzat de nou, obre la guia deixant a la vista el bony del seu entrecuix, i llegeix sense entendre ni una paraula. La Mònica riu en veure que està llegint el llibre del revés.

Els nervis ingenus d'en Pere la fan decidir. Alça el cap per controlar on són les hostesses, i en veure que no n'hi ha cap a prop, es gira i va directa al paquet d'en Pere, li descorda la cremallera dels pantalons i allibera dels calçotets opressors un membre dur, no gaire llarg, però molt gruixut. El llepa amb tota la superfície de la seva llengua tot mirant els ulls d'en Pere, que desconcertat, es deixa fer. Repassa profusament amb la llengua aquella verga palpitant, i quan la té ben ensalivada i lubricada, se la fica dins la boca, tan endins com pot. Amb un moviment rítmic la fa entrar i sortir de la seva boca, tot combinant, de tant en tant, un massatge amb la mà.

En Pere té els ulls fora d'òrbita i intenta gaudir d'aquell regal inesperat, però la certesa que està envoltat de centenars de persones el fa alçar el cap. Al passadís, just davant de la seva filera de seients, una hostessa molt guapa, de llarga cabellera morena observa bocabadada la febril escena i en Pere nota als seus ulls la brillantor del desig. En adonar-se que l'han descobert mirant un espectacle tan íntim, la noia es posa vermella, i nerviosa, segueix el seu camí a una feina pendent que ja no recorda ni quina era.

La Mònica recull amb la llengua una gota de saliva que li cau per la comissura del llavi mentre aixeca el cap i li diu a en Pere:

- He d'anar al lavabo, però soleta em perdré. Per què no m'acompanyes?

Sense esperar resposta s'aixeca i se'n va cap al fons de l'avió. En Pere, no sense esforç, desa la seva eina als pantalons i la segueix a corre-cuita. Té el temps just per veure a quin lavabo entra la Mònica, i s'hi fica apressat. Quan es gira per tancar la porta darrera seu, es troba amb la mirada lasciva de l'hostessa morenassa, que ha vist com els dos passatgers s'encabien a la capsa de mistos que és un lavabo d'avió.

En girar-se de nou, es troba la Mònica, que s'ha tret tota la roba, excepte un biquini groc que amb prou feines amaga uns pits generosos. Sense pensar-s'ho, es llença amb les dues mans a amassar profusament aquell mamellam. Segueix el seu massatge dirigint les mans cap a les espatlles de la Mònica. Les acarona molt suaument i passa els dits sota els tirants del biquini. Tan lentament com pot, fa caure les dues tires, i en veure la nuesa total de la pell morena d'aquelles espatlles, es posa encara més calent. La Mònica rep els moviments d'en Pere entre sospirs entretallats, i amaga els seus dits sota la tela groga de la calceta, notant primer les pessigolles dels pèls curts del seu pubis i després la humitat abundant que vessa de la seva escletxa. De manera inconscient, sense pensar-hi massa, les puntes dels dits comencen un moviment circular al voltant del seu botó lubricat. Amb els ulls clucs, sent com en Pere li llepa els mugrons endurits, fent córrer la llengua de l'un a l'altre. En obrir els ulls de nou s'adona que mentre li treballava les metes, en Pere s'ha anat treient roba, i la seva polla treu en cap entre els faldons de la camisa.

Les ninetes tremoladísses de tots dos es tornen a trobar un instant fugisser que sembla no acabar mai. Ell, decidit com no ho havia estat mai, la pren per les fermes galtes del cul i l'enfila a la minúscula plataforma on hi ha el lavabo. Ella es clava l'aixeta i el dispensador de sabó, però li és ben igual. És un preu que està disposada a pagar per a sentir clavada l'aixeta d'en Pere. Ell no es fa esperar, i sense contemplacions, li arrenca d'una revolada les calces del biquini, deixant a la vista un cony rosat i brillant d'humitat viscosa. L'olor de dona que emanen aquells sucs, apressen en Pere, que dirigeix el seu gland a l'obertura i la penetra sense dificultats, relliscant fins al fons.

Quan comença a entrar i sortir del cos calent de la Mònica s'adona per primer cop de com n'és de petit el maleït lavabo. S'està donant cops amb la tassa del vàter, quan es tira enrera per agafar embranzida i tornar a entrar, pica amb el cul a la paret. S'està recolzant amb una mà a la paret del fons i amb l'altra a la porta, que tremola cada cop que fa un impuls. Per acabar-ho d'arreglar se sent la veu del comandant:

- Senyors passatgers, entrem a una zona de turbulències. Si us plau, tornin als seus seients i cordin-se els cinturons de seguretat.

Però ni en Pere ni la Mònica pensen moure's d'on són. Ambdós estan gaudint del clau de la seva vida. En pocs segons es comencen a sentir les turbulències, i no són pas petites. La sensació de buit a l'estómac que provoquen, fan que encara s'excitin més. En Pere accelera el ritme de la seva penetració i la Mònica ja no pot contenir els gemecs qus surten de la seva gola. Piquen a la porta i la veu d'una hostessa els diu:

- Per favor, els prego que tornin als seus seients. Estar aquí dins és perillós!

La utilització del plural diu a en Pere que es tracta de la morenassa que els ha enxampat en plena fel·lació i els ha vist entrar plegats al lavabo. I torna a inisitir picant de nou a la porta.

- Per la seva seguretat, surtin d'aquí.

Una turbulència enorme arrenca els xiscles dels passatgers i l'orgasme al pit d'en Pere i la Mònica. Els seus crits i expressions de plaer es confonen entre els crits d'ansietat de la resta del passatge. Els dos es buiden en l'orgasme més llarg i intens que mai han tingut, mentre els vaivens de l'aeronau ajuden en Pere a seguir entrant i sortint del cony de la Mònica, que ara allibera humitat en una cabdalosa cascada.

Quan tornen a respirar amb normalitat, sembla que l'avió s'ha estabilitzat. Es miren tot rient, es vesteixen amb presses i tornen al seient. Al costat de la porta, l'hostessa morenassa els mira amb una barreja de reprovació i luxúria.

Estan tan esgotats que només asseure's es queden adormits profundament. Els desperta el contacte de les rodes del tren d'aterratge amb la pista de l'aeroport de Los Angeles. Així que la tripulació permet la sortida de l'avió, la Mònica li planta un llarg petó als morros a en Pere i just abans de desapareixer entre la gent li xiuxiueja a l'orella:

- T'espero a la meva platja.

Sense acabar-se de creure el que li ha passat, en Pere recull el seu equipatge de mà i comença a caminar cap a la porta de l'avió. La morenassa és l'encarregada d'acomiadar els passatgers. Quan arriba a la seva alçada, en Pere li diu:

- Adéu. Moltes gràcies.

L'hostessa, amb una ganyota de desaprovació, li allarga un paperet on s'intueix un número de telèfon apuntat, mentre amb aquella mirada luxuriosa que en Pere ja coneix li diu:

- Com que adéu? Hola!
Imatge de flightattendanttips. com

Post publicat simultàniament a La cuca al cau.

7 comentaris:

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Collons nen, això no es fa.... Que estic a la feina i m'estic posant tontu...

Gatot_X ha dit...

:)
o sigui... que caldria una tercera i una quarta... parts?
ja ho diuen que sortir de casa relaxa!!! si senyor!
:D
petons i llepades viatgeres!

òscar ha dit...

on hi hagi un bon avió que es treguin tots els cotxes del món. en un vol amb turbulències, clar!

El veí de dalt ha dit...

En quin AIRBUS dius que passen aquestes coses? Que em demano un bitllet ja!

Miki ha dit...

Ara escriu el post on el pere li fot un morreig a una noia de l'avió i aquesta el denuncia per obses i també el deixa pelat pero d'una altra manera

pluja ha dit...

Osti nen!!! no sabia aquesta faceta teva de narrador d'històries eròtiques! simplement genial!! Jo agafo un avió en tres setmanes... mmm qui em tocarà al costat????? ;)

Anna ha dit...

doncs dic el mateix que en c.e.t.i.n.a... això no es fa! ;)