21 d’octubre de 2008

Vol transoceànic (I)


Imatge de Novespace

A en Pere li encanta viatjar, conèixer nous móns, noves cultures, nous paisatges. Però per veure món s'ha de pagar un peatge. Eternes hores mortes a aeroports inhòspits, i insofribles hores en avions dissenyats per a gent amb mides molt per sota de la mitjana antropomètrica.

Mentre fa una cua interminable al taulell de facturació de l'aeroport del Prat, rellegeix un cop més la guia de la costa oest dels Estats Units. Fa un fulleig ràpid per les fotos i s'atura en una que li crida l'atenció. S'hi veu un cel blau i una platja paradisíaca de Califòrnia. En primer terme, una noia rossa amb un biquini groc que amb prou feines amaga uns pits generosos. Sembla que la noia vulgui sortir de la foto i el cridi per anar amb ella a remullar-se a l'aigua. Quan li toca el torn de facturar les maletes, en Pere s'enrojola en adonar-se que té una erecció, i que la noia del taulell, amb un somriure entremaliat, també ha vist el volum sospitós als seus pantalons.

Encara avergonyit, passa el control de seguretat i se'n va cap a la seva porta. La cua de facturació l'ha retardat i arriba quan l'embarcament ja ha començat. Ha de recórrer tot el passadís amb el cap cot per no tocar al sostre i quan arriba al seu seient, col·loca la maleta de mà al compartiment superior i s'encabeix com pot al seu seient. Mentre es fa a la idea que ha de passar deu hores en aquell seient en el que no cap, torna a fullejar la guia i es torna a trobar la noia del biquini. Resta embadalit mirant-la un cop més. Una veu dolça el treu del seu somni. - Disculpi, em deixa passar, si us plau?. En Pere alça el cap i veu una noia rossa, que s'assembla moltíssim a la noia de la foto. Què cony s'hi assembla!? És ella!

En Pere resta astorat al seu seient mirant la rossa. Durant uns llargs segons cap dels dos diu res. Fins que ella fa un gest amb el cap com dient: - Què? Puc passar o no? Ell surt de l'estat de xoc, i desfent-se en disculpes s'aixeca i descobreix horroritzat que torna a anar trempat. Abans que tingui temps de sortir cap al passadís ella entra cap al seu seient, tot fregant el seu cul perfecte en el paquet inflat d'en Pere, durant un temps molt més llarg del que és estrictament necessari per fer la maniobra. Quan s'asseuen en Pere està més vermell del que ho ha estat en tota la seva vida. Ara la guia li serveix per tapar-se l'erecció que tant l'ha avergonyit. La noia, però, somrient, no deixa de mirar-lo.

Després de la litúrgia habitual dels sistemes de seguretat, l'avió enfila la pista per a l'enlairament. Just llavors, ella li diu:

- Disculpa'm - en Pere no pot evitar fixar-se en que ara el tuteja. - Em fa molta por volar. Que et puc agafar la mà?

En Pere torna a estar catatònic i triga uns llargs segons a contestar.

- I tant que sí - li diu tot mostrant-li el palmell de la seva mà.

Però ella no en fa cap cas, i sense pensar-s'ho li posa la mà damunt la cigala, encara dura, i amb l'altra mà posa la d'ell damunt. En Pere empassa saliva mentre les rodes de l'avió perden el contacte amb el terra. Potser aquest vol no es farà tan llarg.

Post publicat simultàniament a La cuca al cau.

8 comentaris:

Oscar 7m76 ha dit...

Esperem que segueixi...

Dani R. ha dit...

Jo tampoc i quepu als seients dels avions... i no sóc precisament en Tatxenko.

PS.: Molt bé el tema de posar sexe com a reclam per denunciar les incomoditats dels vols comercials :-D

C.E.T.I.N.A. ha dit...

D'això s'en diu el "sindrome de la clase turista". A "bussines" la noia segurament se li hauria amorrat al piló, que diria en Monzó.

Posats a tenir fantasies...

Salu2

Puji ha dit...

Óscar, segueix, segueix...

Dani, és assulutament escandalós!. El sexe és bon reclam per a qualsevol cosa, i la millor excusa per a qualsevol altra.

Cetina, espera, espera, que això no ha acabat.

Abogada en Bcn ha dit...

Saps? a mi m'agrada molt escriure i de tant en tant escric relats de tota mena de gèneres. I aquest agost, un cop que havia d'agafar un avió a Sevilla i una altra persona que coneixia havia d'agafar el mateix dia un vol a l'altra punta del món, pensant que podiem coincidir vaig deixar volar la imaginació i mentre esperava a pujar a l'avió vaig escriure un relat semblant a aquest....

Quina casualitat...

Quina connexió...

Impresionant Puji.

zel ha dit...

I, després...??? Què va passar? Perquè amb la cosa en aquest estat, tenim diverses sortides...

Jordi ha dit...

Història basada en fets reals de la qual els noms que poden aparèixer son pura coincidència amb els de veritat?

Imagino que hi haurà la part (II), que seguirem amb delit!

miguimon ha dit...

Ostia Puji soc un seguidor del teu blog desde fa temps i t'has superat amb aquest post!!

Que segueixi!!! Aviam si tambe me trobo la noieta aquesta algun dia.. :)