http://instagram.com/14_puji YouTube

14 d’octubre del 2008

Estem fotent el ridícul

Després de ser destituït del seu càrrec per la força, després de ser amagat a l'exili, després de ser deportat, després de patir un judici de fireta, després de ser afusellat com un gos, després de ser oblidat durant setanta anys, el President Companys encara no ha patit prou. Encara ha de veure com els seus indignes hereus polítics que ara governen la institució de la qual ell va ser expoliat, fan el pallasso omplint-se la boca amb el seu nom.

Es tiren pedretes els uns als altres per subtileses, passant per alt el gruix del debat. L'anul·lació del judici del Nostre President no s'ha de demanar. S'ha d'EXIGIR, collons! Que a aquest home el van triar els nostres besavis. Companys no és una persona més de les milers que van ser executades, i entre les quals molts hi comptem familiars. Companys ha deixat de ser només una persona. És un símbol d'un país, d'una societat, d'un sistema democràtic que va ser vilipendiat. És que a Madrid no hi hem de fer res, senyors del Govern, ni amb la néta, ni sense la néta. És que el cas de Companys és tan escandalós que s'ha de portar al Tribunal de l'Haia!

I si en Montilla s'enfada perquè l'enfronteu amb els seus amos, que es foti, i recordeu-li que ocupa el càrrec que ocupava Companys, i que potser hauria de començar a dignificar-lo una mica.

Deixin si us plau de sentir vergonya d'un passat que no ens van deixar decidir. Deixin si us plau de fer-nos sentir vergonya als catalans. Posin si us plau, d'una vegada, els collons sobre la taula per reclamar el que Companys i tot el poble que va representar es mereixen. Deixin si us plau, de fer el ridícul.

11 comentaris:

Rita ha dit...

Noi, no s'hi pot afegir res més. Absolutament d'acord amb tu.
Gràcies per sacsejar-nos de bon matí. A vegades ens passem el dia mig adormits. Avui, ja no...

Unknown ha dit...

Ara podríem entrar a discutir si Companys era tant bo com ens han fet creure, però això ara no toca.

Com a President del nostre país, és cert que cal exigir que es dignifiqui la seva (la nostra) memòria. I si cal anar a Europa directament, doncs s'hi va.

Josep ha dit...

M'ho sembla a mi, o és que en Saura vol eixir als mèdia al preu que siga?

Jesús M. Tibau ha dit...

no és un cas de memòria històrica, sinó de vergonya històrica

c.e.t.i.n.a. ha dit...

El problema de Catalunya sempre és el mateix: els drets no s'han de demanar, s'han d'exigir. I fins que no aprenguem això no hi haurà res a fer.

I mentrestant la clase política catalana fent el ridícul, com sempre. En plena crisi econòmica, com que no tenen cap proposta amb cara i ulls, s'han d'inventar polèmiques com aquesta per fer veure que treballen....

Penòs!

Dani R. ha dit...

No puc, amb en Saura no puc.
Grrrrr!!!!

Puji ha dit...

Rita, vinga! A esmorzar!

Oscar, ben dit, ara no toca. Toca donar la cara pel país.

Josep, el Saura està caient tan avall que aviat passarà a l'altra banda.

Jesús, és que hi ha molt d'amnèssic desvergonyit.

Cetina, tens raó, hi ha coses que es demanen (l'hora, per exemple), i n'hi ha d'altres que s'exigeixen.

Dani, a mi quan em rebenta més és quan va d'aculuxxxiiiissstaaaa.

Clint ha dit...

Plas, plas, plas!

Però no tindran el que s'ha de tenir...

DooMMasteR ha dit...

D'acord amb tot, Jordi!

Com poden ser tant inutils d'anar amb el full de sol·licitud a Madrid!

Anònim ha dit...

JO CREC,QUE LA MARE DELS OUS, ES LA "LLEI DE MEMORIA HISTORICA" QUE PER CERT LA VAN FIRMAR TOTS ELS PARTITS. BE, LO DEL SRO SAURA, JA ES PATETIC, MAI ES CANSARA D' ENLLUSTRA SABATES......JUGANT AMB BCN........

Jordi ha dit...

tota la raó, Puji! Mereix que se'l reconegui com el que va ser.