Estem fotent el ridícul

Després de ser destituït del seu càrrec per la força, després de ser amagat a l'exili, després de ser deportat, després de patir un judici de fireta, després de ser afusellat com un gos, després de ser oblidat durant setanta anys, el President Companys encara no ha patit prou. Encara ha de veure com els seus indignes hereus polítics que ara governen la institució de la qual ell va ser expoliat, fan el pallasso omplint-se la boca amb el seu nom.

Es tiren pedretes els uns als altres per subtileses, passant per alt el gruix del debat. L'anul·lació del judici del Nostre President no s'ha de demanar. S'ha d'EXIGIR, collons! Que a aquest home el van triar els nostres besavis. Companys no és una persona més de les milers que van ser executades, i entre les quals molts hi comptem familiars. Companys ha deixat de ser només una persona. És un símbol d'un país, d'una societat, d'un sistema democràtic que va ser vilipendiat. És que a Madrid no hi hem de fer res, senyors del Govern, ni amb la néta, ni sense la néta. És que el cas de Companys és tan escandalós que s'ha de portar al Tribunal de l'Haia!

I si en Montilla s'enfada perquè l'enfronteu amb els seus amos, que es foti, i recordeu-li que ocupa el càrrec que ocupava Companys, i que potser hauria de començar a dignificar-lo una mica.

Deixin si us plau de sentir vergonya d'un passat que no ens van deixar decidir. Deixin si us plau de fer-nos sentir vergonya als catalans. Posin si us plau, d'una vegada, els collons sobre la taula per reclamar el que Companys i tot el poble que va representar es mereixen. Deixin si us plau, de fer el ridícul.