Gentussa

Que trist que és que el post de després d'un derbi estigui referit a uns individus que es dediquen a aprofitar el futbol per vomitar les seves frustracions en forma de violència gratuïta. Uns elements que busquen fer mal aleatòriament, ja sigui als seguidors contraris, als propis, als jugadors o a l'esport en general, i a sobre se'n senten orgullosos. Són gent que no es mereixen ni respirar, però com que la cullerada respecta els drets dels animals, en tindria prou amb que mai més entressin a cap estadi de futbol a carregar-se l'espectacle que estan gaudint milions de persones. I no em dóna la gana de parlar de culpables. No s'han de buscar culpables. S'ha d'actuar i punt.

Un cop despatxat el tema desagradable, anem a parlar de futbol. El partit podria haver estat molt bonic, molt bonic. El Barça va jugar a l'atac tot el partit i els tres canvis que va fer van ser ofensius, buscant els gols que li calien. L'Espanyol va ser una mica més conservador, però va jugar a futbol, no a antifutbol com fan molts equips. El cas és que la impressió final del partit és que el partit va ser lleig, molt lleig. Els dos primers gols van ser horrorosos, amb rebots, empentes i rodolons. I per acabar-ho d'adobar, el Barça va guanyar als últims minuts i de penal. No entraré en si ho era o no, però tot plegat és lleig, molt lleig.

A veure si aconseguim que, a part de rivalitats, en els derbis barcelonins, es vegi bon futbol, i a veure si, entre tots, aconseguim desterrar aquests indesitjables que, fos bonic o lleig, ens van fotre enlaire el partit.