Experiència ultragastronòmica

Dissabte a la nit vaig anar a sopar al Celler de Can Roca, a Girona. Vam menjar molt bé, però l'experiència va anar molt més enllà del menjar. El més important és l'ambient de tranquilitat que es respira. Allà, la pressa no existeix. Els cambrers parlen pausadament, els moviments són calmats, tot és suau, tot és quiet. La decoració és sobria, i la fredor que transmet es compensa per un munt de plantes a l'exterior, que es veuen des de dins.

Vam escollir fer un menú de degustació, amb cinc plats i dos postres. Vam demanar la carta de vins, i per a la nostra sorpresa ens van portar una mena de carretó amb tres totxos. Un per als negres, un per als blancs i un per a caves i licors. Vam agafar el dels negres, però hi havia una quantitat de vins de totes les denominacions d'origen tan gran, que no donàvem l'abast. Els quatre que érem a taula hem fet cursos de tast de vins. Això no ens converteix, ni molt menys en experts, però alguna cosa sabem. Vam ser incapaços de triar. El sumiller ens va orientar i vam acabr triant un Corullón del 2004, un vi del Bierzo fet de la varietat mencía, que va resultar una tria fantàstica.

Els plats són molt elaborats, i amb unes combinacions de sabors sorprenents aconseguits amb ingredients inusuals. En plena polèmica dels fogons, destaco que tot és el que sembla, tot és reconeixible, i els cambrers, en servir cada plat, expliquen amb detall com està fet.

A mi m'agrada menjar. I m'agrada menjar molt, en grans quantitats. Aquest no va ser el cas de dissabte. Els plats són petits, i de seguida vaig pensar que em quedaria amb gana, però no va ser així. Tastar tantes coses diferents no em va deixar tip, però en cap moment vaig tenir sensació d'insatisfacció ni de gana. Vam menjar, vam beure, vam ensumar, vam tastar, vam parlar, vam riure... Havíem entrat al restaurant a les nou i en vam sortir a les dotze.

Al final va venir la part dura, la de passar per caixa. Les dues estrelles Michelin de l'establiment es fan pagar, però són diners ben gastats, i l'únic que fan és limitar la capacitat de repetir l'experiència.

No ens vam quedar amb gana, però sí amb ganes de fer uns gintònics, així que en J i jo vam rematar la nit fent unes copetes al nucli antic de Girona, i l'endemà ho vam acabar de completar amb una jornada dominguera de platja. Ja ho veieu. Un cap de setmana completito completito.