El Gran Masturbador

Em desperto d'un son llarg i profund, farcit de somnis a mig complir. Obro els ulls i veig el Bruce Springsteen vestit amb esmòquing i barret de copa que em diu: - Teruel existe! -. Miro al meu voltant i m'adono que sóc a la sala dels miralls del Tibidabo, que es veu que l'acaben de reformar, i també es reforma la cara de l'home, que ara és en Joan Clos, visiblement alcoholitzat. Porta a la mà una ampolla de vodka amb aroma de llimona i diu a qui el vulgui escoltar: - Visc a Barsalooooooooooonaaaaaaa -. Tinc por, i li allargo la mà per a que em reconforti, però ara s'ha convertit en Úrsula, la bruixa del mar, vestida amb l'uniforme de gala dels mossos d'esquadra i amb una boca farcida d'hidres marines m'etziba: - Ni se te ocurrrrra tocarrrrme, bastarrrrrdo -, amb el seu pronunciat accent mexicà. I ara sí que tinc por de veritat, i ploro. Bramo desconsoladament com el nen-monstre d'Eraserhead, que té por d'allò en que s'esta convertint. I ara la veig. En els 33,33333333333 miralls de la sala es reflexa la seva imatge. És la musa d'Einstein, que es passeja al seu antull per l'espai i el temps. Ve del passat, i se'n va cap a un futur que no concebeixo en un Univers paral·lel, però de camí passa pel meu cap i em gira el cervell com si fos un mitjó, i entra al meu pit i fot cops de mall al meu cor vulnerable que ja batega desacompassat. I se'n torna als miralls per seguir el seu etern viatge, i la segueixo, i travesso un mirall sense trencar-lo, però em faig talls per tot el cos, que ara està cobert de sang. I miro al meu voltant tot buscant-la, però ja no hi és, i se que ja no hi serà mai i veig que sóc en un lloc conegut, i començo a identificar objectes i personatges estranys en un paisatge desolat. Sóc dins un quadre. Sóc dins aquell quadre de Dalí que mai no havia entès. I de sobte l'entenc. No l'entenia perquè hi faltava una peça. Hi faltava jo. Jo sóc el Gran Masturbador.