No sabeu el greu que em sap, perquè he estat el seu acèrrim defensor, fins i tot quan ja era evident que no tornaria a ser el mateix, però sembla ser que avui es consumarà la sortida de Ronaldinho del Barça.
Ronaldinho ha estat un jugador únic, genial, inigualable, i va exprimir el millor d'ell mateix i del seu futbol mentre era al Barça, ajudant a guanyar la segona Xampions, després de catorze anys de sequera europea.
Sempre recordaré de Ronaldinho que quan feia una genialitat, sabia que el que acabava de veure era excepcional, però el meu cervell no havia pogut processar el que els ulls havien vist. Sempre m'havia d'esperar a la repetició per adonar-me de la grandesa del futbol del brasiler.
Tot això s'ha acabat. Per culpa de qui sigui, per les raons que sigui, però s'ha acabat. I deixeu-me que jo, no li guardi cap rencor, i que el recordi com la gasolina que va fer revifar la màgia del Barça i les il·lusions dels culés. Així que amic Ronaldinho, adéu siau, i que tinguis molta sort.
Per acabar, si he de recordar una jugada de Ronaldinho, no és una d'aquelles de tocs màgics i de peus que semblen mans, és aquesta que us deixo aquí. És una pel·lícula on els jugadors del Madrid passen per moments d'actors secundaris a extres, i on dos extres es converteixen en protagonistes i es guanyen la immortalitat.
11 comentaris:
Bufa, m'has espantat! Quan he llegit el títol em pensava que plegaves...
Ja em sap greu, però no puc opinar sobre el tema, ja que a mi, darrerament, tot el tema del Barça (i sóc culé)no em fa ni fu ni fa. Amb tot, he sentit que hi ha una espècie de 2 bàndols ben diferenciats: d'una banda, aquells que opinen com tu i valoren allò que va fer mentre era aquí. De l'altra, aquells qui l'apedreguen de mala manera dient que es tracta d'un vividor més dels que hi ha hagut a Can Barça.
Jo, ja et dic que no sé pas qui té raó.
Viam si al final fitxarà pel Cicely FC i te'l trobaràs aquest estiu pels puestus que vas tu...
Jo estic amb tu...i amb el temps només recordarem els bons moments i deixarem aquests darrers temps a l'oblit!
La pena és no haver-lo venut al seu moment, n'haurien tret més calers i probablement hauríem fet abans els canvis necessaris per no acabar fent el ridícul que hem fet...
sens cap mena de dubte el millor jugador que ha tingut mai el barça.
No n' hi ha cap altre que hagi possat el cuernabeu d' empeus i que ens hagi donat dues lligues i una xampions en tan poc temps i a sobre ens ha fet vendre mes samarretas que mai.
Ja no recordem que quan el vem fitxar l' equip sempre lluitava per entrar com a tercer o quart a la xampions...
GRACIES RONNIE!!!!! el Camp Nou a part de la Sala Paris tambe hauria de dur una sala amb el teu nom.
Sens dubte sempre ens recordarem dels millors moments, però la veritat és que no li perdono la deixadès i el passotisme que ha tingut aquest darrers dos anys. Crec que ha estat un exemple del que s'ha de fer i del que no s'ha de fer.
Ben dit, molt bon post aquest tio ha estat genial, i a mes ningú sabrà de qui es exactament la culpa.
no soc del barça pero aquest tio hem va fer disfrutar molt
Ben dit, molt bon post aquest tio ha estat genial, i a mes ningú sabrà de qui es exactament la culpa.
no soc del barça pero aquest tio hem va fer disfrutar molt
100x100 d'acord. És d'aquests tius que t'ha donat tant que per molt que ens hagi decepcionat, a Can Barça sempre se l'estimarà. Per desgràcia, va camí de ser una altra sortida per la porta falsa.
Ha plegat, avui? Doncs gràcies pels bons moments, bon vent i, ara, a pel Barça 2008-2009!
M'estic pensant de muntar un Pub a Milà.
Osti, marxo una setmana i traspassem Ronaldinho, publiquem balaces fiscals, el Bassas titra de la manta... no se us pot deixar sols. La Sagrada Familia encara està per acabar, no?
Publica un comentari a l'entrada