16 de juliol de 2008

Més val tard que mai

Fa uns dies em passejava per l'arxiu de La cullerada i em vaig quedar sorprès de que l'any passat vaig fer la meva primera tarda de platja al mes d'abril! Aquest any, entre la meteorologia, la feina, un a cosa i l'altra, encara no havia fet cap tarda a la platgeta. I ahir, ni curt ni peresós, vaig agafar la tovallola i em vaig anar a estirar al sol. És un d'aquells petits plaers de la vida que no es poden pagar amb diners.

Més val tard que mai. Aquest any he trigat a fer la primera sessió, però ja us puc assegurar que no serà l'última.

Foto: John Lee

5 comentaris:

BufÖ Orador ha dit...

Totalment cert...és un dels petits plaers de la vida...perquè...que hi ha més macu que estar estirat a la sorra d'una platja, escoltant les onades als teus peus...respirar amb normalitat, mirar els núvols com passen de tant en tant i veient venir una morena com la de la foto? Res...no hi ha res més macu...xDDDD

Salut i felicitats pel Blog...si em deixes....m'aniré passant ( si nó...també )

Assumpta ha dit...

Jo encara no hi he anat CAP vegada. Ni platja, ni piscina, ni res.
Estic tan blanca que quan passo pel carrer la gent s'aparta perque s'enlluernan amb un blanc tan blanc.
A veure si començo aviat...

Jesús M. Tibau ha dit...

i anaves acompanyat d'aquesta mossa?

Clint ha dit...

si aquesta et posa la crema...soparàs morrus! després no diguis que no estas avisat eh!

Jo Mateixa ha dit...

Tot i tenir casa a la platja (la dels pares) saps quants anys fa que no prenc el sol en estar pur?? (es a dir, espatarrada a la sorra)....

Semblo en Michael Jackson...per lo esblanqueida eh :-P

Fes un xapuson per mi porfaaaaaaaaaaaaaaa