Xup xup

El bon rotllet no podia durar, i per fi ha esclatat la caixa dels trons. No hi poden haver dos galls en un mateix galliner, i al món de l'alta cuina catalana no n'hi ha dos, n'hi ha una bona colla.

Santi Santamaria ha obert foc amb acusacions molt greus, posant en dubte la seguretat alimentaria del tipus de cuina més experimental, i defensant la variant culinària que ell representa, molt més basada en el mercat i en les tradicions gastronòmiques.

No conec cap de les dues cuines en litigi, més que res perquè no me les puc permetre, així que se'm fa difícil jutjar quina és millor. D'entrada, em crida molt més l'atenció la cuina tradicional, encara que el que ara entenem per tradicional, en el seu dia van ser innovacions extraordinàries, i sense innovació no hi ha tradició. Si amb les dades que tinc m'he de posicionar en la banda d'algú, em poso al costat de Ferran Adrià, per moltes raons:

• Santamaria fa les seves declaracions agressives clarament dirigides a Ferran Adrià però sense anomenar-lo en cap moment, som nosaltres que ens hem de figurar que parla d'ell. En certa manera llença la pedra i amaga la mà.


• Les declaracions són fetes en la llunyania, sense la presència de l'al·ludit (o no al·ludit) per defensar-se, i a més en l'acte d'entrega d'un premi, on enlloc dels agraïments o l'exposició i defensa del treball propi, Santamaria es dedica a rajar dels altres.


• Que Ferran Adrià no hagi entrat al drap i no hagi acceptat cap invitació dels mitjans de comunicació per contestar, em sembla un gest de senyor. A paraules nècies...


• Que les declaracions arribin pocs dies després de la designació del Bulli com a millor restaurant del món, per tercer any consecutiu, mentre el racó de Can Faves està bastant per darrera, també per tercer any consecutiu, em sona a fred als peus.

Per totes aquestes raons em posiciono a favor de l'Adrià, però si algú dels dos té alguna cosa a dir-me, que em convidin a dinar, em parlem amb calma i així tinc més arguments per decidir-me per un o altre.