El cap de setmana llarg l'he passat a la Vall de Pineta, al Pirineu Aragonès. Les fagedes treuen fulla nova amb un verd excepcional, els rierols i les cascades baixen plens, les allaus et sorprenen amb els seu so atronador, i les floretes de muntanya estan en el seu màxim esplendor. La primavera és collonuda, i a l'alta muntanya encara més. Que bonic i bucòlic és tot, oi? Hasta fa una mica de fàstic. Però en moments de col·lapse, em trasllado mentalment a aquests paisatges emmagatzemats a la meva memòria i puc seguir endavant amb energies noves.
8 comentaris:
Tengo una foto de Laporta a punto de irse de patas para abajo:
http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/05/14/laporta-a-puntisimo-de/
Què bonic! (llàstima que estigui a 4-5 hores de casa)
Hippie!
Ets el nou Labordeta?
A la línea d'en clint ... què t'has fumat avui ?
Ei nano doncs el paissatge es precios i n'estic ben segura que allà pots deconnectar la mar de be.
Molt macu!!!!!!!
un lloc genial!! simplement genial.... va que les vacances ja s´acosten!!!
Que bonic :-)
Publica un comentari a l'entrada