Hi ha dies que el món fa fàstic

Aquest matí, veient les notícies, només em ve al cap una pregunta: com hi pot haver gent tan mesquina? Si estàs governant un país amb mà de ferro, restringint les llibertats i els drets humans bàsics, ja ets un cabronàs, però no és cap novetat, no ets l'únic. El món és farcit de malparits com tu. Però si la gent que tens sota el peu, passa per una situació d'emergència excepcional, els cadàvers s'amunteguen pels carrers, i tothom se t'està morint de gana i de malalties infeccioses, no és moment de rebutjar l'ajut que t'envien des de fora, ni d'esgrimir fals orgull, ni d'intentar tapar als ulls del món les barbaritats que fa anys que comets. És moment de lligar-se la manta al cap i fer mans i mànigues pel teu poble. Si l'has trepitjat i exprimit quan tot anava bé (per a tu, és clar), i ara que van mal dades, tu no vols (o no saps) moure un dit, deixa, almenys, que vinguin socors des de fora.

Suposo que es deu fer difícil quan qui t'envia l'ajuda és un cínic que va donant lliçons de moral i al mateix temps provoca situacions com la teva o pitjors al llarg i ample del món, però, si us plau, per un cop, deixa de ser una persona que fa fàstic i deixa que la teva gent visqui. I vigila, perquè les malalties que s'estan escampant com la pólvora pel teu malmès país, no hi entenen de rics i pobres, ni de qui mana i qui obeeix, i demà pots estar agonitzant en un llit d'un hospital saturat i mal equipat per culpa de la teva pròpia crueltat.

Foto: Reuters