No és el primer cop que ho dic, però visitar el zoo de Barcelona és garantia de passar un dia collonut. És divertit, enriquidor, educatiu i a més, s'aporten diners a la imprescindible causa de mantenir reserves genètiques d'espècies en perill d'extinció o que ben aviat ho estaran. Tots sabem que aquestes bèsties no haurien de ser aquí, sinó al seu hàbitat natural, i que algunes instal·lacions són deficients, però cal ser capaç de mirar més enllà i veure els objectius finals d'una institució com aquesta.
Si hi porteu canalla ni ells ni vosaltres en sortireu decebuts, i si ja esteu decidits a anar-hi però no trobeu el moment, el millor moment és ara, a l'inici de la primavera, quan tots els animals estan més actius i juganers. I un alicient més: si sou aficionats a fer fotografies, al zoo acabareu tots els carrets (carrets? què són carrets?).
Si voleu més motivacions us diré que per a mi, una visita al zoo, és la gasolina que necessito per arrencar una setmana com aquesta. Ànims que ja hi som!
11 comentaris:
Ei nen!!! Estàs fet un crack amb les fotos, tiu!!!! ;)
Doncs d'aquí a 2 caps de setmana segurament hi anirem...
Quina gràcia: el teu reportatge fotogràfic m'ha recordat el... Waku-waku, es deia? :-)
Casualitats de la vida, ahir vaig quedar a la porta del zoo (és a un lloc molt cèntric) i vaig comentar que un dia m'agradaria entrar-hi...
n´hi ha mes d´un que es mereixeria estar tancat a una gabia...
Mikel: i més de 2!
Però, per favor, per favpr, digue¡m que no t'agrada Zoo, la sèrie! és infumable! :S
Mira que fa temps que no vaig al zoo!! però, noi, m'has fet venir ganes d'anar-hi!! A vegades m'ha frenat pensar que està una mica deixat, però m'has convençut! hi aniré!!
Per cert!!!! Les fotos genials!!! n'hi ha alguna que és ben digna de fons de pantalla!!!
a quina gàbia hi ha en Laporta? i l'Henry?
Ei! Tots i totes! Si amb aquest aconsegueixo que algú vagi al zoo ja estaré satisfet.
Tarambana, vaig veure un dia la sèrie aquesta i no vaig aguantar més de cinc minuts.
Amb la meva anterior dona vam ser socis. La veritat és que era l'únic lloc de Barcelona on es podia passejar tranquilament, i a sobre s'hi podia anar amb metro!!
Però va arribar un moment que el garrulisme es va apoderar de la tranquilitat i tot el que era anar a passar una bona estona i relaxar-se, es va convertir en una continua hipertensió per l'incivisme de la gent.
Publica un comentari a l'entrada