Amics i amigues, he de confessar que ja no tinc edat per certes coses. Vaig anar a dormir a la una, que tampoc és cap hora, però suposo que les emocions em van passar factura, i aquest matí no hi havia qui m'aixequés.
Direu el que vulgueu, que s'ha fet gran, que els últims discos no són res de l'altre món, que la banda que porta són encara més iaios que ell i els costa arrencar, que el so, sobretot al principi va ser molt millorable i bla bla bla, però ahir, el puto Knopfler ens va demostrar que encara és capaç de posar-nos la pell de gallina i fer-nos alçar de la cadira. La interpretació de Telegraph Road va ser inolvidable, i el final de concert amb So Far Away i Going Home encara ressona al meu cap.
Tanta pell de gallina i noctambulisme m'han deixat tan fet pols que demà m'agafo un dia de descans ben merescut (o no), així que companys i companyes blocaires, fins dilluns.
14 comentaris:
I això que el concert era per mirar assegut! jejeje
Descansa doncs, i gaudeix dels records!
L'abuelu és un geni i quan s'hi posa no té competidor. Vaja crack! El solo del Sultans of Swing no et va posar la pell de gallina?
A mi els solos em van fer plorar de pena, veient el que ha estat i el que és.
Lent, gos, iaio, erràtic...No entenc per què es complica tant la vida amb frivolitats que els seus dits ja no saben fer, sabent que amb un solo stardard de tota la vida ens deixaria igual de contents.
En fi...que molt millor del que em pensava i vaig sortir bastant satisfet, però no neguem l'evidència. Va de caiguda, i espero no veure'l acabar com vaig veure en Chuck Berry fa tres anys, no encertant ni un puto acord.
Totes les que va tocar amb la "RedStrat" van ser de "gallina de piel". Ets gran tiu!!!!
jo crec que el so i el lloc no ens van deixar gaudir d´aquest gran concert.
Al auditori hauriem plorat d´emoció.
El temps passa inexhorablement per a tothom, però queda la veu , la música i els seus discos!
Bon capde1
L'amic Knopfler és -l'adjectiu és teu, i ben triat- el putu amo.
A descansar!
Tygogal i companyia, m'estic començant a cagar en tots vosaltres.
Clint, és un concert que recordaré durant anys.
Oscar, el solo final del sultans va ser aspactaculà, però què vols, tinc una debilitat amb telegraph road.
Charlie, el que passa és que a tu ja se t'ha creuat de per vida. Jo crec que ho fa molt bé, només va fallar un parell de notes. És el quart concert de la gira, segur que al que fa 10, no farà aquestes petites errades. Per errada incloure Postcards from Paraguay.
Silperse, i el cabró sap fer anar el dobro com ningú.
Mikel, el local no hauria de ser excusa per a productors i enginyers de so d'un espectacle del nivell del d'ahir. Malgrat tot jo vaig gaudir-ho molt.
Joana, i els records associats a les cançons!
Ferran, tu també ets knopflerià?
Bua nen, estas fatal eh, la 01:00 tampoc es cap deshora entre setmana :-P
Bon cap de setmanaaaaaaaaaaaaaaaa
mentre no hagim de menester del viagra ... tot es supera !!! ... salut
Puji: estem d'acord que la millor cançó de la història mundial és "Telegraph Road" en directe.
Amb l'edat hi ha certes coses que es fan millor.
Diga-li que sí, que jo encara em baixo cançonetes i encara sonen bé...dorm, apa, em sap greu despertar-te...
Puji,escolta, que vas rebre la primera part de l'HV 3? No et va quedar pas dintre del "correu no desitjat", no?!
Au, només era per estar-ne segura. Bona nit!
Publica un comentari a l'entrada