Era primers de març, però semblava que la primavera ja s'havia instal·lat a Cornudella de Montsant. No obstant, el matí encara era fresc quan la Pepeta estenia els llençols al seu balcó del número 24 del carrer de l'Església. El fred li entumia els dits, i una agulla d'estendre se li va escapar, sense que pugués fer res per agafar-la. Tampoc va poder fer res per controlar l'exclamació que li va néixer als llavis:
- Mare de Déu dels Set Dolors!
- Què vols? - Va contestar Ella.
- Res no vull. Sempre t'has de ficar on no et demanen Tu?
- Perdona noia, pensava que em cridaves.
- Doncs no. Torna-te'n a dormir que encara és d'hora.
Mentre seguia colocant pinces al llençol, va pensar per a ella:
- Coi de veïnes xafarderes!
- Mare de Déu dels Set Dolors!
- Què vols? - Va contestar Ella.
- Res no vull. Sempre t'has de ficar on no et demanen Tu?
- Perdona noia, pensava que em cridaves.
- Doncs no. Torna-te'n a dormir que encara és d'hora.
Mentre seguia colocant pinces al llençol, va pensar per a ella:
- Coi de veïnes xafarderes!
El bloc Tens un racó dalt del món va proposar el passat dimecres el 47è joc literari, que consistia en idear un relat breu inspirant-se en aquesta foto. Aquest és el meu.
4 comentaris:
Moltes gràcies per la teva participació
bo, molt bo, boníssim ... de què parlaves ??? ... salut
plas plas plas. Brillant
Collons oscar 7m76, havia pensat fer el mateix comentari. Que collons, el faré.
Plas, plas, plas. Brillant
Publica un comentari a l'entrada