Faraons als Pirineus

Ja fa uns dies, en Ferran va publicar un post sobre l'aigua, on defensava el projecte de transvassament des del Roina de l'època de govern convergent. En aquell post vaig fer un comentari en què deia que aquest transvassament és una autèntica barbaritat. En Ferran em va demanar que m'expliqués una mica, i aquesta és la raó del post d'avui. Us aviso que és una mica espessot, però m'agradaria que sabéssiu què en penso d'aquest tema.

El transvassament des del Riu Roina fins a Catalunya és una animalada perquè:

1. Estem parlant d'una obra faraònica. Es tracta de tuberies de més de dos metres de diàmetre que han de travessar més de 300 kilòmetres passant per pobles, camps de conreu, espais naturals i qualsevol cosa que hi hagi pel mig. Per a que us feu una idea de la magnitud de l'obra mireu la foto que il·lustra el post, que és d'un tram del transvassament Tajo-Segura.


2. Una obra com aquesta no és només el tub enorme. Va acompanyat d'una xarxa de carreteres paral·leles, d'instal·lacions de manteniment i de transit de persones i vehicles que multipliquen l'impacte ambiental i visual.


3. Tot aquest ingent volum d'aigua neta i cristal·lina s'utilitzarà en indústries, explotacions agrícoles i ramaderes, empreses de serveis i llars. Quan surti de tots aquests llocs us asseguro que ja no estarà neta i cristal·lina. Previ pas per les depuradores catalanes (que són prou efectives, però miracles a Lourdes) aquesta aigua diguem-ne semi-bruta, anirà a parar als rius de Catalunya, que majoritàriament són de règim torrencial. Això vol dir que la major part de l'any estan secs. Per tant, aproximadament el 80% de l'aigua que circularà pels rius catalans serà aigua depurada, és a dir, semi-bruta. La conseqüència d'això és la contaminació dels aqüífers, que ja no podrem utilitzar i augmentarà de nou la nostra necessitat d'aigua.


4. Un dels principals problemes de l'aigua a Catalunya són les pèrdues en el circuit d'emmagatzematge (pantans) i distribució (canonades i instal·lacions finals). Alguns estudis parlen de pèrdues properes al 50%. Una infrastructura com aquesta no està exempta de les pèrdues i com que en aquest país el manteniment sempre acaba sent insuficient, podriem parlar de molts metres cúbics filtrats, fugats o com en vulguem dir.


5. És una obra caríssima! Les xifres de les que estariem parlant se m'escapen de les mans, hi ha molts zeros darrera. Potser l'interès de Convergència rau aquí, en algun percentatge d'aquesta morterada. Un 3% potser? A més, mes amies les françaises, no donen res gratis, i ens fotrien una clavada pel metre cúbic d'aigua que ens quedariem tiesos, sense parlar del cost energètic del bombeig d'aquesta enorme massa d'aigua. Al final sabeu qui acabaria pagant el patu? Doncs està clar, cadascun de nosaltres en la nostra factura de l'aigua.


6. No serviria per res. Per exemple, en les carreteres, està demostradíssim que quan una xarxa viària està col·lapsada i es fan més carreteres o s'amplien els carrils de les que ja hi ha, el que passa és que augmenta el volum de trànsit i s'acaben col·lapsant de nou. Amb l'aigua podria passar el mateix. Si disposem de més aigua, el que passarà és que ens permetrem gastar-ne més i acabarà faltant-ne un altre cop.

I què hem de fer doncs? Doncs basar els esforços en els quatre punts que ja vaig posar en el meu comentari al post d'en Ferran:

1. Concienciar la ciutadania que consumeixi menys.


2. Conscienciar la pagesia que el secà és secà i no es pot sembrar arròs als Monegros (és una exageració però he vist coses semblants). I ja que parlem dels Monegros, els Monegros no pot ser Las Vegas. En el cas de la pagesia s'ha de promoure l'emmagatzematge d'aigua proper als punts de reg.


3. Incentivar la indústria i els serveis (principals consumidors d'aigua del país) per a que facin un ús més racional i, sobretot, eficient de l'aigua.


4. Fer accions per disminuir les pèrdues desorbitades d'aigua que té el sistema d'emmagatzematge i distribució.

Apa! Ja us he fotut el meu rotllo hippie-ecologista-sostenibleguaidelamuerte. Què m'en dieu?