13 de desembre de 2007

Moment de relax


Es va quedar sobtadament aturat davant la màquina de cafè, embadalit, com si esperés l'autobús.


"Permítase un momento de relax", li deia amablement l'aparell. I ell, que es considerava una persona molt ben educada i mai havia entès mai l'ànim dels qui refusen les invitacions, es va aturar davant l'artilugi parlant, completament relaxat, esperant una conversa, una inspiració, o aneu a saber què.



Nota: Conte breu escrit, si fa no fot, cap al 1995, i recuperat, per pura casualitat, aquest matí de desembre de 2007

8 comentaris:

Metamorfosi ha dit...

Doncs és un conte breu genial... i gens caducat!

Crec que també m'agafaré un moment de relax!

Petons guapíssim!

Clint ha dit...

i jo em pregunto...com l'has recuperat? i perquè aquesta màquina no esta normalitzada?

Puji ha dit...

Metamorfosi, només se li havia de treure una mica la pols.

Clint, remenant l'ordinador em va sortir un arxiu en Ami Pro, i a l'obrir-lo amb el word van sortir tot de codis i aquest text. Fa 12 anys la normalització no estava tan avançada...

Déjà vie ha dit...

osti tu! quina colla d'anys. Ara el cafe no fa molt bona pinta per aixó...

mafalda ha dit...

Aish, rei! Tan jove i ja parlant amb màquines que, per més inri, ho fan en llengua bernácula. Pobret!

Oriol ha dit...

Tet, amb aquests cafès de màquina el relax només et dura fins a la primera empassada, després recuperes l'estat d'Stress per trobar un lavabo lliure.

Puji ha dit...

Déjà, la inspitació em va venir davant d'una màquina de cafè de la facultat, que feia un cafè horrorós.

Mafalda, ja veus que la malaltia no és pas nova.

Oriol, fa anys que no utilitzo aquestes màquines per evitar aquests estressos dels que parles.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

I jo que pensava que era un conte sobre la incomunicació del homo laboris del segle XXI...